La improvisació feta art amb el que et regala el dia a dia

‘Improvisación es una palabra para algo que no puede mantener un nombre’ és un projecte d’Helena Laguna. Foto: Marc Llibre

“Penso a través d’imatges i sensacions; cerco generar escenes. M’interessa situar-les una al costat de l’altra i observar què es produeix en aquest contacte. És des d’aquí que començo, des d’aquesta zona de frec, de fricció. El desig torça el cos i en provoca el moviment”. Aquestes paraules són de l’artista visual Helena Laguna, que fa dies inaugurava una exposició al Centre Cívic Can Felipa del Poblenou, a Barcelona, que es pot visitar fins al 25 d’abril.

Prenent com a punt de partida una frase del ballarí estatunidenc Steve Paxton, Improvisación es una palabra para algo que no puede mantener un nombre és un projecte que ajunta escultura i moviment per investigar noves formes d’escolta. Es tracta de pensar en la pràctica a partir de les maneres en què els cossos s’inclinen, es torcen i es desplacen per entrar en relació i afectar-se mútuament.

El projecte és una recerca en què l’artista relaciona materials que formen part del seu dia a dia, com l’escaiola, el formigó o el metall, amb materials vinculats a la seva feina, com caixes d’editorials o cites de llibre. També hi trobem elements propis de la sala expositiva, com canonades d’aigua o reixetes de ventilació amb altres cossos no materials i situacions que afecten la seva pràctica: la consciència corporal, les postures de treball, les instruccions utilitzades en pràctiques com el pilates, les imatges que activen la reflexió o els sons que l’envolten, com l’aigua, la llum o la ventilació de les sales.

La mostra pren com a punt de partida una frase del ballarí estatunidenc Steve Paxto. Foto: Marc Llibre

Sobre l’artista

Helena Laguna és artista interdisciplinària, investigadora i curadora. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb un Màster en Recerca i Producció Artística per la mateixa universitat i un Postgrau en Curadoria i Exposicions per Eina.

Els seus projectes s’articulen a partir de l’escriptura i els seus límits, i el potencial del cos i el gest com a espais de relació.  Actualment imparteix classes a l’Escola EINA.

Com a artista visual, la seva obra ha estat seleccionada en diferents beques i residències: Can Felipa Arts Visuals (2024), el Programa de Recerca Curatorial de la Fundació Brossa (2025), Sant Andreu Contemporani i Fabra i Coats (Barcelona, 2024), Fundació Guasch Coranty (Barcelona, 2024) i POLS, laboratori de recerca col·lectiva al Museu Tàpies (Barcelona, 2024).

Ha exposat i participat en accions i performances en institucions com el MACBA, Manifesta 15, La Panera, el Centro Cultural de España (Buenos Aires), la Fundació Joan Miró, La Capella, el Centre d’Arts Santa Mònica, la Sala d’Art Jove i el Museo Universitario del Grabado (Xile). També ha realitzat treballs de mediació i curadoria en espais com la Fundació Joan Miró i la Fundació Brossa. Paral·lelament, ha treballat com a mestra de tècniques de gravat i com a llibretera especialitzada en art contemporani.