Una de les imatges que forma part de la mostra. Foto: Anabel Pérez
Hi ha llocs abandonats que estan envoltats d’una mena d’aura o misteri. Això genera una atracció que fa que hi hagi gent que es dediqui a buscar-ne. És el cas d’Anabel Pérez, una professora que fa més de 30 anys que té aquesta afició. Aquest mes de març exposa una trentena de fotos al Centre Cultural La Bòbila de l’Hospitalet amb la mostra Urbex: un viatge als llocs oblidats.
“Els llocs abandonats m’han interessat des de sempre. De petita ja m’atreien i, quan em vaig fer gran, agafava amics i me’ls emportava perquè m’ajudessin. Al principi era al voltant de casa, però ja fa molts anys que quan viatjo també en busco”, afirma Pérez a Cultura B. Aquesta professora barcelonina, i ara veïna de Sant Just Desvern, explica que trobar construccions abandonades no és fàcil perquè “no sempre hi ha informació”. De fet, ella es defineix com a exploradora urbana, una figura que va lligada al moviment Urbex (Urban Exploration). Es tracta de l’acrònim anglès que descriu l’afició per visitar edificis abandonats situats normalment lluny dels nuclis urbans.
L’Anabel destaca “la bellesa” que considera que tenen aquests edificis en l’estat que se’ls troba. “El que més m’agrada és veure un lloc que encara estigui dret. I si a dins hi ha restes de mobles, plats… Encara millor”, diu Pérez. Una de les característiques principals de la seva afició és no desvetllar la ubicació dels espais que fotografia: “Si ho publiques hi ha el risc que hi vagi gent a fer una festa o a destrossar-lo”.
“Em transformo”
De fet, Pérez explica que ella no és una gran apassionada ni experta de la fotografia. La majoria de fotos les fa amb el mòbil, però l’estètica de l’abandonament més la seva afició fan una bona combinació. “De fer fotos no és que en sàpiga massa, però en aquests llocs em transformo i em surten molt maques”, explica. De fet, deixa clar les sensacions que experimenta quan fa un descobriment. “Em torno boja i fotografio molt. Però sempre intento trobar l’equilibri entre la foto maca i no córrer perill”, afegeix. I és que el component de risc, quan es trepitgen espais així, sempre hi és.
Pérez, en un dels edificis que ha fotografiat. Foto: Anabel Pérez
Sobre tota l’àrea que té més a prop, diu que no és senzill trobar tresors. “A Barcelona i els seus voltants és més difícil. Hi ha llocs molt interessants, però es vandalitzen, hi ha més seguretat… O també hi ha el tema de les raves i de les taques de pinta dels que hi van a fer paintball”, relata Pérez. A prop de la capital destaca l’antic Balneari de La Puda d’Esparreguera i el castell Torre Salvana de Santa Coloma de Cervelló, tot i que diu que el seu espai abandonat preferit “és una antiga casa de colònies del Pirineu”. I de fora?: “No fa gaire vaig estar en un parell de llocs de Sèrbia, un palau i una casa al costat d’un llac, molt bonics. Eren de l’època de Iugoslàvia. I també en un parc d’atraccions de Suïssa”.
L’exposició, que inclou vuit fotos de Barcelona i l’àrea metropolitana, quatre d’altres parts de Catalunya, una d’Aragó i 15 de l’estranger, es pot visitar fins al 28 de març.
