‘Cycle’ és la mostra que l’artista Gerard Valls exposa a la nau de l’Escoleta de Palo Alto del Poblenou. Foto: Sara Bravo
A la crisi de l’habitatge s’hi pot reaccionar de moltes maneres: protestar, lamentar-se’n ostensiblement, fer tuits cridaners, aficionar-se a tertúlies infinites o, també, intentar fer una mena d’escac i mat a l’Estat, de forma més aviat simbòlica, a partir de l’art i els algoritmes. Això mateix és el que planteja el badaloní Gerard Valls, un jove de 28 anys que, com diu, el fet de no trobar un lloguer assequible “l’afecta directament”.
“Volia guanyar diners i vaig pensar a crear tres peces amb art generatiu que s’enllacessin amb el fet que el 2008 els bancs se salvessin de la crisi financera amb diners públics. Jo ara vull recuperar aquella despesa, entre cometes i de manera molt metafòrica, venent les obres que generaré a l’exposició a partir de les dades dels actuals pisos buits de l’Estat”, explica Valls.
Aquest artista primer va començar per l’àmbit local. Va recollir les dades de la seva ciutat, Badalona, i després les de Barcelona, i va acabar ampliant la investigació a tot l’Estat, perquè volia “posar en qüestió un problema general. Si ells no fan res, ho faré jo”.
D’aquesta idea inicial n’ha sortit Cycle, una instal·lació que es pot veure fins al 22 d’agost a la nau Escoleta de Palo Alto del barri barceloní del Poblenou. La peça s’emmarca en l’exposició MAGBa, la Mostra d’Art Generatiu de Barcelona, sota el títol Més enllà de la pantalla. L’exhibició reuneix l’obra de catorze artistes emergents i consolidats que, com Valls, comparteixen una mateixa passió: l’art creat amb codi, algoritmes i sistemes autònoms.
“Volem demostrar que l’art digital no són només pantalles, i per això presentem tant peces audiovisuals, interactives i instal·lacions. És una branca diferent de l’art que, a diferència del que veiem als museus, es fa en directe”, explica Xavi Lozano, coordinador de l’exposició.
Així, la instal·lació Cycle presenta una pila de runa, com a metàfora de l’abandonament dels pisos, també dues pantalles on l’espectador veu com es van actualitzant les dades dels habitatges buits que hi ha en diverses poblacions, i una tercera on, a partir d’un codi programat, es descompon aquesta frase: “L’habitatge és un dret i no un negoci”. La seva instal·lació és un bon exemple d’art efímer, ja que, com diu el badaloní, està programat perquè tres vegades al dia es creï una forma diferent a partir de les dades recollides: “Per exemple, si a la pantalla apareix que hi ha 200 pisos buits a Vilafranca, trigarà 200 segons a generar-se la imatge”.
El treball i l’embat de l’artista no acaba aquí. L’espectador pot escanejar un codi QR que porta al seu web on hi ha el codi creat per “agafar-lo, crear més obres i, si vol, guanyar diners”. Segons detalla aquest badaloní, no es necessiten grans coneixements en art digital per fer-ho. Més enllà de treure’n rèdit, que està per veure com ho farà, el que ara per ara pretén Valls, així com la resta de participants de l’exposició, és “donar a conèixer l’art fet amb codi i ampliar la comunitat”.
Els altres artistes que hi exhibeixen són Daniel Aguilar, Daniel Julià, Eliza Struthers-Jobin, Enric Mor, Heeey, Lali Barrière, Luis E. Fraguada, Nicoarbogast, Paolo Curtoni, Poperbu, Roger Pibernat i el col·lectiu d’artistes TOPLAP.
La mostra es pot visitar fins al 22 d’agost. Foto: Sara Bravo
“El nostre pinzell és el teclat”
El coordinador de l’exposició reconeix que l’art generatiu encara es veu com un “art de nínxol”, a diferència del Japó o dels Estats Units. Tanmateix, aquests tretze participants de Palo Alto fa anys que treballen plegats a Barcelona, ja que molts d’ells es coneixen de la docència.
Per exemple, Anna Carreras, una de les participants, és doctora en Art Generatiu i és una de les artistes generatives més consolidades tant a Barcelona com Catalunya i ha fet exposicions internacionals. “És gràcies a ella que ens hem anat trobant”, detalla Valls. Precisament, ella va contagiar la passió respecte a l’art generatiu al badaloní a BAU, el Centre Universitari d’Arts i Disseny, on va estudiar Disseny Audiovisual.
Amb tot, tant el coordinador com l’artista confien que la mostra serveixi per estendre la idea que hi ha altres maneres de fer art avui dia: “El nostre pinzell és el teclat i les línies són els codis i les funcions matemàtiques amb què generem formes”, conclou Lozano.
La mostra, que és d’accés gratuït, compta amb el suport de la Fundació Palo Alto, TGAM (The Generative Art Museum) i IDEP Barcelona – Escola Superior d’Imatge i Disseny. Consulta els horaris de visita aquí.
L’exposició reuneix l’obra de catorze artistes emergents i consolidats. Foto: Sara Bravo
