Nathalie Rey és una artista francesa que viu a Barcelona des del 2006. Foto: Josechu Tercero
“Si deixem de morir, ens n’anem a la merda. No ens podem permetre no morir”. Aquesta afirmació és de Nathalie Rey, una artista francesa establerta a Barcelona des de l’any 2006 que ja fa molt de temps que reflexiona sobre la idea de la mort i com la vivim com a societat. La primera sentència la deixa anar en aquesta conversa mantinguda amb Cultura B per parlar sobre la seva exposició Vivir bien, Morir bien, que presenta en el marc del cicle artístic barceloní Temporals fins al 28 de març al Centre Cívic Guinardó. Més endavant es podrà veure al Centre Cívic Pere Pruna i a les Cotxeres de Sants.
Rey fa aquesta reflexió en un moment on el debat sobre l’interès que poden tenir algunes de les persones més riques del planeta en allargar la seva vida és més real que mai. Només cal fixar-se, per exemple, en l’obsessió per l’eterna joventut que hi ha entre alguns dels milionaris de Silicon Valley, als Estats Units. “Voler viure sempre és egoista i perillós”, diu.
L’artista fa anys que investiga en profunditat la mort i tot el que l’envolta. A Vivir bien, Morir bien proposa ampliar el coneixement sobre els rituals funeraris i la gestió dels cementiris. Un dels seus objectius és obrir el debat sobre noves pràctiques que permetin que la mort no sigui sinònim d’entrar a la roda de la indústria funerària. En aquest escenari apareix la idea de la sostenibilitat. I és que, com que la mirada que tenim cap a la mort, segons diu Rey, “és capitalista”, acaba tenint uns efectes contaminants com poden tenir altres indústries. Per això proposa mirar la mort com una part del cicle natural de la vida i intentar trencar “les pràctiques menys naturals que hem desenvolupat des de fa un segle perquè cada vegada som més gent”. Aquest debat, opina, és especialment important fer-lo a Espanya, on considera que “és molt dur veure com està muntat el negoci de la mort”. “Em xoca com aquí la gent va al tanatori i després cap a casa i s’ha acabat. A França com a mínim es convida a menjar. Veig que queda molt poca cosa per compartir”, afegeix.
La mostra al Centre Cívic Guinardó es pot visitar fins al 28 de març. Foto cedida
Aquesta deshumanització, considera l’artista, es va fer especialment visible durant la pandèmia. Va ser en aquell moment en què Rey va tenir la idea de fer aquesta mostra. Preguntada per si els protocols que va imposar la covid van ser el pic de la deshumanització de la mort, contesta que més aviat “van destapar” aquesta realitat.
Tornant a la sostenibilitat, la seva obra també aspira a una mort amb menys petjada ecològica. Posa d’exemple el cas d’Istanbul, on la pressió demogràfica i la manca d’espai fan la seva feina. “Allà hi ha 20 milions d’habitants i 300 cementiris. La gent està enterrada a la terra i no passa res. Hi ha molt de prejudici i idees falses sobre la mort”.
Profanar és rebel·lar-se
A banda de Vivir bien, Morir bien, Rey també estrena demà a la Fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet l’exposició L’eté des serpents, que es podrà visitar fins al 12 de maig. Comissariada per Jordi Garrido, la mostra s’inspira en l’obra i el llegat de l’escultora, pintora i cineasta francesa Niki de Saint Phalle per abordar la profanació com a eina d’exploració i crítica del present. Rey qüestiona les estructures de poder i els mecanismes d’opressió que configuren la societat contemporània a partir de quatre grans eixos: la profanació d’un mateix, de la infància, de la religió i del desig. Tots aquests elements, en paraules de Garrido, li serveixen a Rey per combatre “el tecnofeudalisme en què la societat occidental s’ha assentat i que ens aboca a viure com a nous vassalls”.
Aquí Rey remarca la idea de “transgressió” per enfrontar-nos a un món on “la possibilitat de protegir-se a un mateix i canviar les coses és molt petita”. Per això, afegeix, s’inspira en el llibre Infància a Berlín de Walter Benjamin perquè troba molt interessant “la mirada del narrador, que és un nen”. “M’agrada fer servir el punt de vista pseudoinnocent per retratar la impotència i la ràbia que queden quan no es pot fer res”, afegeix Rey, que acaba dient que “totes les profanacions a través de l’art són petites rebel·lions”.
‘L’eté des serpents’ es podrà visitar a la Fundació Arranz Bravo fins al 12 de maig. Foto cedida
Acostar l’art contemporani als barris de Barcelona a través de la mort, la bogeria o la multiculturalitat
