Aspecte actual del teatre. Foto: Badalona Cultura
El Teatre Zorrilla de Badalona celebrava dissabte passat els 25 anys de la seva reinauguració. Una cita on els assistents van poder gaudir de l’espectacle Les Morts de Manelich, de Teorema Teatre, que portava a escena els últims anys de vida de l’actor badaloní Enric Borràs.
Però més enllà de la pràctica teatral, el que realment va celebrar el Zorrilla és la vida. Aquest centre d’arts escèniques és un símbol de la ciutat i de la metròpoli que tothom sap que hi és i es dona per feta la seva existència. Però no fa tant –poc més d’un quart de segle–, el Zorrilla estava en fase terminal. Gràcies a la tossuderia d’un grup de persones relacionades amb el món del teatre, a la dècada dels 90 va començar a gestar-se la recuperació d’un teatre centenari que havia deixat de bategar 30 anys enrere.
Pressió a l’Ajuntament
“Queia a trossos”, explica a Cultura B Jaume Arqué, el president d’Amics del Zorrilla, l’associació que va crear-se per pressionar l’Ajuntament perquè reobris l’espai. El grup va estar format, en un primer moment, per cinc persones, i Arqué va ser un dels que s’hi van afegir més tard per constituir l’associació el 1995. Aquell any, diu, van començar a “emprenyar” l’alcalde de l’època, Joan Blanch.
“Vam fer reunions, comunicats, actes de propaganda per donar a conèixer l’associació i vam recollir signatures. Va ser un moviment molt important”, rememora Arqué. La pressió, comenta el president d’Amics del Zorrilla, va ser efectiva i el govern local “va començar a prendre’s seriosament” la recuperació del teatre. Un fet clau també va ser la concessió d’una subvenció del govern estatal per reformar els teatres dels segles XVIII i XIX, la qual va facilitar l’inici de les obres.
Quan ja només faltaven alguns detalls, el 21 de gener del 1999 el Zorrilla es reinaugurava amb la presència dels Reis d’Espanya, que eren a Barcelona en aquelles dates. Un mes després, explica Arqué, s’estrenava de forma multitudinària amb diferents activitats per als badalonins.
Així va arribar a deteriorar-se el teatre abans que es recuperés. Foto: Museu de Badalona
“Hi vaig posar el coll”
Entre els parlaments de l’acte de dissabte no podia faltar el d’Arqué, que va reviure els moments de lluita de l’associació. Ara, 25 anys després de tornar a la vida el Zorrilla, mira enrere i se sent “orgullós” del que van aconseguir. “Hi vaig posar el coll. Soc un home de teatre des que m’hi vaig aficionar als 16 anys i ara, amb 86, encara hi estic vinculat. Tenir el Zorrilla és un orgull”, afirma Arqué.
El president d’Amics del Zorrilla també considera que, malgrat que el món del teatre “ha perdut molt” i que als anys 70 era molt més potent, Badalona és una de les ciutats més vigoroses a Catalunya. “Després de Barcelona i Girona, diria que Badalona és la tercera ciutat amb millor programació”, afegeix.
Valorar el present
En aquest sentit, Jordi Agelet, cap de programació artística de Badalona Cultura, explica que des del 2010, amb el naixement de l’empresa municipal, han apostat per una programació “diversa i a la mida de tothom”. “Hem intentat diversificar i créixer. El 2010 vam començar amb molta força, però el 2011 ens vam trobar en plena crisi”, recorda Agelet.
Malgrat que els recursos són limitats, Agelet assegura que han viscut èpoques bones i que han mantingut una bona base d’espectadors. Precisament pels mals moments, diu, és important celebrar la reobertura. “Quan s’obre un equipament és molt bonic, però amb el temps es naturalitza que sempre hi és. D’alguna manera, se li resta valor. Per això, la celebració serveix per recordar que fa 25 anys no teníem teatre i que cal lluitar per continuar en les millors condicions”, conclou Agelet.
