
‘Caca banal’ és l’obra de l’artista barceloní Daniel Moreno que es pot visitar a La Capella fins al 20 d’abril. Foto: La Capella (Pep Herrero)
Tot el contingut que veiem a xarxes sobre iaies i gatets ens influencia d’alguna manera? Amb aquesta pregunta començava la investigació de l’artista barceloní Daniel Moreno que ha derivat en l’obra Caca banal, una recerca al voltant de si el contingut banal pot ser una eina d’organització i activisme social.
La mostra es presentava aquet dilluns al Centre d’Art La Capella, al barri barceloní del Raval, juntament amb Demà serà un altre dia de Pol Clusella Arimany. Tot plegat, en una roda de premsa que donava el tret de sortida al programa artístic Barcelona Producció, organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i que cada any s’exhibeix a La Capella. L’edició d’enguany comença aquesta setmana, s’allarga fins al gener de 2026 i inclou un total de disset peces d’art que tracten temes com la virtualitat, la identitat i el meta-discurs.
Obres que són una “radiografia de la ciutat”
A l’acte hi havia el director de La Capella, David Armengol, els dos artistes mencionats i Mónica Rikić, membre de l’equip d’aquest espai cultural. Segons Armengol, les dues mostres amb què s’inaugura el Barcelona Producció són una “radiografia de la ciutat” i, a més, comparteixen la idea de la virtualitat contrastada amb l’experiència física.
Pel que fa a Caca banal, situada a l’Espai CAPELLA, està formada per una vintena de televisions quadrades i petites com les d’abans que ensenyen el contingut banal de sempre. Vídeos de gatets, de nadons, mems dedicats a Ada Colau i shitposting general omplen les pantalles. Al fons, una animació quasi infantil protagonitzada per una flor i un pacient de teràpia psicològica fa evident que som víctimes de la caca banal que a la nit consumirem a Tik Tok o Instagram.
D’esquerra a dreta: David Armengol, director de La Capella, els artistes Daniel Moreno i Pol Clusella i Mónica Rikić, artista i membre de l’equip curatorial. Foto: Cultura B
L’exposició de Moreno també relaciona el contingut buit amb l’ús que en fa la política: “Amb l’excusa del ‘tot s’hi val’, l’extrema dreta promou aquest contingut a les xarxes des de fa anys i jo vull plantejar si els moviments d’esquerres poden fer servir aquesta ironia per mobilitzar la població i fer activisme”, deia. La mostra, tanmateix, explora si aquesta forma artística basada en mems i la ironia apel·la més al públic: “Tinc la sensació que de vegades l’art contemporani no arriba a tanta gent com voldria, arriba a ma mare i prou”, reflexionava l’artista.
“Tinc la sensació que de vegades l’art contemporani arriba a ma mare i prou”
Els diversos temes socials mencionats es projecten a la pantalla del fons on l’espectador llegeix “La banalitat en temps de desesperació”, en què s’exploren pràctiques de shitposting amb finalitats socials a Tik Tok, o bé “La reivindació com a tendència”, en què s’examina el perill que les plataformes monetitzin l’activisme. Aquests títols es presenten amb un disseny que evoca les campanyes de publicitat de l’empresa MediaMarkt, que s’ha apropiat de l’estètica contingut banal per promocionar productes a les xarxes.
A part, la mostra inclou dues sessions de pòdcasts dirigides per Atractive Smithers, que es dediquen a recollir mems. Així, els membres del col·lectiu contrastaran el shitposting amb els codis de l’art contemporani per reivindicar-lo des de l’activisme i el cooperativisme.
Fer ciment amb lava volcànica i altres exposicions
D’altra banda, Pol Clusella presentava Demà serà un altre dia. L’artista aprofita l’art per jugar i, aquesta vegada, ho fa amb els rumors d’una futura activació de la zona volcànica de La Garrotxa per imaginar un urbanisme sostenible a través de la lava.
Aquest joc es fa evident en accedir a l’Espai RAMPA on a la paret es projecta un vídeo i, a terra, hi ha diversos cossos malgirbats recoberts de plàstic i atesos en un espai que busca ser poc polit. Així, el vídeo, d’aparença inacabada, mostra una noia que explica en anglès les claus del futur per convertir la lava dels volcans de la Garrotxa en ciment i resoldre la manca d’habitatge. Tot plegat, evoca un futur desastre ambiental amb un final optimista.
Pol Clusella presenta ‘Demà serà un altre dia’ a l’Espai RAMPA de La Capella. Foto: La Capella (Pep Herrero)
Demà serà un altre dia i Caca Banal s’inauguren el pròxim 4 de febrer i es podran veure fins al 20 d’abril. La resta de la temporada comptarà amb els projectes expositius individuals de María Alcaide, La romeria dels cornuts; Pol Merchan, La pantalla mutant; Milena Rossignoli, Repetir Corbar Coincidir, i Heidi Valda, Insània.
Pel que fa a les exposicions de comissariat, el 23 d’octubre s’estrenen Nostàlgia de futur: travessant el col·lapse, de Luca Carrubba i Eurídice Cabañes (Arsgames), i Caixa sorpresa Grup d’Estudi, de Grup d’Estudi.
Entre el 7 i el 9 d’octubre tindran lloc les performances de Júlia Barbany, La gran caiguda; Alba Rihe, Turboidentitat, i Dania Shihab, objecte — territori. Els projectes de publicació d’enguany seran a càrrec d’Orne Cabrita, Trampa de luces, i Alex Palacín, A de aphantasia. Duran a terme les investigacions Ona Bros, Cryo, i d’Édouard Decam i Théophile Seyrig, Dins la roca. Per últim, els projectes deslocalitzats d’aquest 2025 seran Els Tres Pallars, de Xavier Acarín Wieland, i loop4ever, de Rubén Sánchez Salas.
Podeu consultar més informació sobre les obres al web de La Capella.
David Armengol: “Les arts visuals han quedat fora dels mitjans” La Capella: 30 anys d’art emergent entre les pedres