La dinàmica de l’activitat a Casa Amèrica va engrescar els adolescents. Foto: Casa Amèrica Catalunya
Els nostres pares i professors sempre ens han dit que no jutgem un llibre per la portada. I també, per què no dir-ho, que la persona amb qui sortim no els acaba de fer el pes. I és clar, no és el mateix que això t’ho digui el director de l’escola o el teu pare que el teu company de classe amb qui jugues d’amagatotis i parles del partit d’ahir mentre la profe no et mira. “Quan ets jove i un amic et recomana un llibre, te’n refies més que del teu professor o de la teva mare”, reconeix Noelia Domínguez, llibretera de l’Espai Llavors de Collblanc, a l’Hospitalet. Ella ho veu –i ho viu– diàriament.
Els criteris de selecció de les lectures, de fet, no es diferencien gaire dels que fem servir en el nostre dia a dia per triar un restaurant, una pel·lícula o fins i tot una parella. I és aquí on un grup de professionals van veure un filó per explicar a joves de primer de batxillerat de l’institut Fontserè de la Florida, lectors i no lectors, que ens hem de qüestionar la nostra manera d’escollir lectures, sovint condicionada pel mercat i l’inefable algoritme. D’aquí va sorgir la idea de crear un Tinder literari, en referència a la famosa xarxa social de cites, enfocat a demostrar els prejudicis i biaixos que tots i cadascun de nosaltres, sense excepció, tenim.
Això és el que es va posar en pràctica fa unes setmanes a Casa Amèrica Catalunya, a Barcelona, en una divertida trobada entre els citats alumnes i un promotor literari, Freddy Gonçalves, que va dinamitzar una sessió adreçada a trencar estereotips. L’acompanyava Domínguez, així com Gerard de Josep, el docent del Fontserè que ha liderat un projecte que no es queda en una simple reunió, sinó que vol anar més enllà i tenir un impacte real sobre el jovent de l’Hospitalet.
Sí o no
La mecànica de l’activitat és senzilla: Gonçalves passa diapositives amb descripcions de perfils que representen llibres que els alumnes han seleccionat amb anterioritat i que estan ocults rere els interessos, neguits i desitjos d’una hipotètica persona que busca lligar. “Intensa, família, solitari…” són alguns dels perfils que els nois accepten o rebutgen.
Si diuen que sí al pretendent, Gonçalves revela quin llibre hi ha al darrere. Al final, el dinamitzador els ensenya els llibres que han rebutjat, entre ells alguns que havien triat abans i fins i tot el mateix Bestiari Interior, el fanzín poètic que alguns d’aquests estudiants van publicar el curs passat. El joc ha donat resultats.
“Cal trencar els canals de selecció; no triar perquè el mercat m’ho ha dit”, argumenta Gonçalves, que es troba la mar de còmode entre els adolescents i el seu argot. I és que paraules com red flag o cringe sorgeixen amb total naturalitat durant l’acte. Es noten els 15 anys de feina d’aquest veneçolà apropant la cultura als joves a través del projecte Pez Linterna que impulsa. “Has de connectar amb ells perquè entenguin que també formen part d’això”, sosté Gonçalves, que fuig de l’estereotip de “señoro que diu coses”, tal com bromeja. “La gent jove està acostumada al fet que els expliquem coses, però ells també tenen moltes coses a dir”, reflexiona Domínguez.
La realitat del PISA
Un cop finalitzat aquest particular Tinder, els joves passen per les taules que hi ha a la sala i trien un llibre. L’obren, el fullegen, parlen amb Gonçalves i Domínguez i entre ells. En aquest precís moment, l’esperança aflora i ningú pensa en el delicat informe PISA ni en la manca de comprensió lectora dels nostres joves. La majoria dels alumnes són de famílies migrants i, per un moment, la desitjada inclusió de l’alumnat nouvingut es fa realitat.
Una lleixa personalitzada
Però això no es queda aquí, ja que pròximament hi ha prevista una trobada a la llibreria Llavors per parlar de literatura i perquè els alumnes puguin fer de curadors de llibres i crear un prestatge amb obres recomanades per a gent de la seva edat. “Que els altres joves es puguin sentir recomanats per gent com ells”, defensa Domínguez, que advoca perquè l’experiència de la lectura “traspassi dels uns als altres”. Aquesta és la voluntat de De Josep. “Algunes de les lectures triades aniran a la biblioteca escolar”, avança el professor.
Amb tot, aquest és el tercer any que el Fontserè, un institut de màxima complexitat ubicat en un dels barris més densos d’Europa i amb unes pronunciades desigualtats, col·labora amb Casa Amèrica per fomentar la cultura entre els adolescents. “Volem fer accions permeables, que tinguin un impacte”, argumenta Pedro Strukelj, gestor cultural de Casa Amèrica, que recorda que entre els 14 i els 17 anys els joves estan en una mena de “llimbs” de programació cultural i que activitats com aquesta ajuden que coneguin “espais diferents”.
I sembla que la proposta ha calat. La Dayana, la Yeira i el Roguer ho corroboren. “M’he adonat de coses que no sabia”, diu la Dayana. “No ha estat la típica xerrada que t’avorreix en el primer minut”, afegeix la Yeira. “No soc un lector gaire interioritzat, però xerrades com aquesta et desperten l’interès per llegir més”, conclou el Roguer. El joc, com hem dit, ha funcionat.
Escriure contra l’estigma
