Retrat de Guillermina Torres, ‘Mina’, un dels personatges inclosos a ‘Anónimos: Más allá de las aparencias’. Foto: Joan Linux
Es diu que les aparences enganyen. Precisament, d’això tracta un llibre que publiquen el fotògraf Joan Linux i l’escriptor Mario Ortiz, dos veïns del barri barceloní de la Prosperitat, a Nou Barris. Es tracta d’Anónimos: Más allá de las aparencias, publicat amb l’Editorial 112 Books i que combina retrats analògics i relats curts escrits sense tenir cap informació sobre les persones fotografiades.
El llibre es va publicar abans de l’estiu i, després de la bona acollida, ara està disponible en línia. La pròxima presentació té lloc el dimarts 14 d’octubre a les 18 h a la Sala Joan Maragall del Centre Cívic Pati Llimona, al barri Gòtic de Barcelona.
La idea va néixer fa un any per part de Linux, que, com explica, sempre li bull el cap i la sang. Ell té l’estudi de fotografia a la Nau Bostik, a Sant Andreu, un lloc “on sempre passa molta gent”. Un dia va pensar que volia fer un estudi “sobre què pensa la gent sobre els altres, perquè pots voler transmetre una idea i projectar-ne una altra”, comenta.
Així, el fotògraf va convidar a l’estudi persones de tota mena: des de la Marina, una jove napolitana atrapada a Barcelona en un destí incert; la Guillermina, coneguda com a ‘Mina’ o el Joanet, un adolescent del Poblenou que viu la seva joventut de manera desenfrenada. Tot i que les històries són ben diferents, totes tenen un angle local i se situen en diversos barris de Barcelona.
“Jo avisava la gent que seríem una mica gamberros i que no podrien llegir el relat fins que s’imprimís el llibre. N’hi ha un de qui hem escrit que se li fan quinze colonoscòpies…”, diuen tots dos entre riures.
“Algun retrat m’ha escalfat el cap”
L’autor dels relats gamberros és Ortiz, un escriptor autodidacte que va començar a escriure fa vint anys mentre vivia un moment de salut complicat. “Vaig tenir un brot psicòtic i, des de llavors, escric per pura inquietud, sense pretensió de fer-me famós. M’agrada pensar que les meves històries locals poden tenir una lectura global”, comenta.
En el cas d’Anónimos va seguir un mètode concret: posava a la porta de la nevera les fotos d’en Joan i, quan entrava a la cuina, les observava: “No volia mirar fixament el retrat, sinó que el personatge m’anés transmetent per escriure la història”, diu Ortiz. “Algun retrat m’ha escalfat el cap, inventar una vida és molt complicat”, confessa.
D’aquí n’han sortit vint imatges amb els seus respectius textos, alguns més pròxims o no a la realitat. Un exemple és el de l’actriu Laura Guiteras, que quan va visitar l’estudi d’en Joan va voler jugar i es va mullar el cap, de manera que l’escriptor va interpretar que era un home.
Amb tot, Linux apunta que el projecte ha complert el propòsit inicial: qüestionar fins a quin punt “un retrat és el mirall de l’ànima”. Finalment, aquests amics de la Prosperitat comparteixen que més enllà de l’èxit que pugui tenir, ells ja celebren la rebuda que està tenint entre els personatges. “No ens farem rics, però ens ho hem passat molt bé”, conclouen.
El llibre Anónimos: Más allá de las aparencias es pot comprar aquí.
A l’esquerra, Mario Ortiz, escriptor, i a la dreta, Joan Linux, fotògraf, presentant el llibre al Casal de Barri de Prosperitat. Foto: Manel O. Company
“Al barri de la Prosperitat tenim una de les escenes de blues més importants d’Europa”
