L’acte inaugural del centenari de l’Ateneu va congregar tota la família de l’entitat. Foto: Pere Olivares
L’Ateneu Adrianenc celebra 100 anys d’història. L’entitat més antiga de Sant Adrià de Besòs té al davant un any ple d’activitats per commemorar el seu centenari, que va donar el tret de sortida fa pocs dies amb una gala de presentació, en la qual es va fer un repàs històric de la trajectòria d’aquest emblema del municipi.
La presidenta de l’entitat, Esther Escartín, va reivindicar que, tot i els 100 anys, l’Ateneu continua viu respectant la seva essència. “L’Ateneu és brasa vella i flama nova al mateix temps. Tenim la mirada encesa. Mirem cap al futur sense oblidar el nostre passat”, va expressar Escartín. I és que aquesta és la línia de treball de la junta actual: mantenir l’essència, “el caliu” tan particular de l’Ateneu, però adaptant-se als nous temps.
Un canvi històric
El centenari es recordarà per un dels canvis més importants de la història de l’Ateneu. I és que ara fa just un any, Escartín agafava el relleu d’Agustí Gallart i es convertia en la primera dona presidenta de l’associació. “Antigament, l’Ateneu era un lloc d’homes, d’esbarjo. Ha costat molt que hi entrin les dones, i l’any passat, per primera vegada, van confiar en mi i vaig ser escollida per majoria absoluta”, celebra Escartín, en declaracions a Cultura B.
La nova presidenta suposa un abans i un després per diferents motius. A banda de la perspectiva de gènere, Escartín és una persona jove, professora de la ciutat i amb ganes de revifar la flama de l’Ateneu. Una combinació que la converteix en un perfil idoni per als temps que corren.
“Va ser un pas endavant per donar confiança a una nova generació amb coneixements del món digital. Estic convençut que hem encertat”, comenta Agustí Gallart, l’anterior president, en una conversa amb aquest mitjà. De fet, aquest últim any la nova junta ha treballat per fer el màxim de difusió a les xarxes socials de les activitats de l’Ateneu. Una feina que ha donat els seus fruits, ja que s’hi han sumat uns 80 nous socis en aquest període. Han mantingut i potenciat, a més, la cartelleria, les relacions amb les entitats de la ciutat i el boca-orella per a la gent gran que vol estar al dia del que passa a l’Ateneu.
“Pensem en tothom perquè aquí fem una tasca social. Moltes persones no tenen gent al voltant i venen aquí. Volem fomentar aquests punts de trobada on ets una persona i no un número. Per a ells ets un referent i et tenen estima”, argumenta la presidenta.
Casa de la cultura catalana
Sovint, l’Ateneu es relaciona amb un espai de lleure, però Gallart insisteix a no perdre de vista la tasca que fa per mantenir i promocionar la llengua i la cultura catalanes. “Històricament, els ateneus han estat un instrument de defensa de la cultura popular catalana. Quan va obrir les portes el 1925, va ser un moment en què la gent estava engrescada amb el progrés i la democràcia”, recorda l’expresident.
Amb la Guerra Civil, lamenta, tot això es va esfumar. No va ser fins a la fi del franquisme que els ateneus van recuperar el seu esperit participatiu, amb activitats culturals com cinefòrums o danses populars. Ara, Gallart mira enrere i manifesta la seva preocupació pels canvis de tendència en la societat. Considera que, actualment, malgrat que el nombre de socis és pràcticament el mateix que en “l’època daurada” de l’Ateneu –uns 180–, l’esperit de comunitat s’ha anat perdent. “Vivim en una societat capitalista on el guany ràpid és la raó de viure de molta gent. Els valors de la convivència i la solidaritat s’han perdut”, assegura, en aquest sentit, Gallart. Un argument que explica, en part, la dificultat de l’Ateneu per atraure el públic jove. En concret, segons comenta Escartín, la franja d’edat que més costa de seduir és la d’entre 20 i 30 anys. I aquest és, assenyala, un dels reptes principals de la junta de l’entitat.
Malgrat aquestes dificultats, l’Ateneu fa uns anys que ha establert convenis amb Òmnium i la UNESCO i col·labora amb altres agrupacions del municipi per incentivar l’activitat cultural. El que sí que demanen, però, és més suport del que ja reben per part de les administracions per mantenir l’Ateneu. “És un espai centenari amb un desgast considerable”, remarquen des de l’associació.
Sobre això, l’alcaldessa, Filo Cañete, fa valdre la tasca social i cultural de l’Ateneu. “Celebrem el centenari d’una entitat que ara ha fet un revulsiu i transmet il·lusió i entusiasme”, va declarar durant l’acte per fer el tret de sortida a la celebració del centenari. D’això és cert que no els en falta.
L’Ateneu farà el pregó de les festes
L’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, va aprofitar la seva intervenció en l’acte inicial del centenari per comunicar la seva voluntat que l’Ateneu sigui el pregoner de les festes de Sant Adrià d’enguany. “És de justícia. Crec que no hi hauria millors pregoners”, va afirmar Cañete.
