La Fundació Arranz-Bravo presenta l’exposició ‘Together Forever’ a l’Hospitalet, de Marian Brea. Foto cedida
La nova exposició Together Forever de Marian Brea parteix d’una experiència personal per abordar el dol i la pèrdua des d’un lloc no literal ni biogràfic. Lluny del retrat o de la memòria explícita, el projecte se situa en un terreny emocional i mental, on la mort es planteja com un estat de trànsit, un espai intermedi entre el que s’acaba i el que encara persisteix.
L’artista barcelonina construeix un relat visual que evita la narració lineal i es desplega en una successió fragmentada d’escenes, com flaixos de records que apareixen i desapareixen, articulant la mostra com un recorregut visual compost d’imatges i escenes.
Llenguatge simbòlic
Les imatges es presenten des d’un lloc ambigu, proper al somni o als llimbs, on res no és del tot clar ni tancat. Primeríssims plans, desenfocaments i punts de vista parcials impedeixen l’accés complet a les escenes i situen l’espectador, d’una banda, en una posició externa, com si observés una intimitat a través d’una escletxa, i alhora en primera persona, reforçant la sensació d’irrealitat i la pregunta constant sobre si allò que es veu està succeint realment o forma part d’un estat oníric.
El llenguatge simbòlic és central en el projecte i es concreta principalment en tres elements recurrents: la papallona, l’ou i les mans. La papallona remet al seu cicle vital complet, a la metamorfosi i al canvi, i a la idea que la seva forma més bella es manifesta al final de la vida, un instant breu sostingut per tot el que l’ha precedit. L’ou funciona com un símbol ambigu, alhora origen i final, naixement i comiat, mentre que les mans introdueixen el cos sense definir una identitat concreta, parlant de cura, de vincle i de proximitat.
Marian Brea explora el dol en la seva nova exposició a l’Hospitalet de Llobregat. Foto cedida
Un altre element important d’aquesta mostra de Brea és el text, present a través de frases curtes, directes i aparentment simples com let go o together forever. Aquest llenguatge contrasta amb la densitat simbòlica de les imatges que l’acompanyen. Una fricció que posa de manifest la distància entre allò que diem per sostenir-nos i allò que realment travessem en experiències com el dol: frases clares i tancades que intenten ordenar una vivència caòtica, contradictòria i difícil de verbalitzar. Together Forever es pot veure fins al 3 de maig a la Fundació Arranz-Bravo (Av. Josep Tarradellas, 44, l’Hospitalet de Llobregat)
Cap a la construcció d’un relat visual que explora la fragilitat
Marian Brea (Barcelona, 1995) és artista visual. La seva pràctica se centra en la construcció de relats visuals que exploren la fragilitat, la memòria i els estats de trànsit emocional a través de la imatge, l’escultura i la instal·lació. Ha exposat a Cera13 (Barcelona), Un espacio técnico (Hospitalet del Llobregat), Espai Residencia, Arts Santa Mònica (Barcelona), Sala Mutuo (Barcelona), i ha participat en diverses exposicions col·lectives. La seva obra investiga sovint la tensió entre el llenguatge literal i l’experiència emocional, així com la construcció d’imaginaris íntims i simbòlics.
