Una de les millors fotos de la mostra és la d’aquesta dona a la platja aguantant una rata. Foto: Línia
“Això no és una exposició nostàlgica”. Així de clar va voler-ho deixar a principis de setembre Joan Maria Soler durant la presentació de la mostra On és el Poblenou obrer de fa mig segle?. Soler va ser l’encarregat de fer-ne la introducció als mitjans un dia abans de la seva estrena en el marc de la Festa Major d’aquest barri de Barcelona. L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i el Grup de Joves de 1975 en són els impulsors, i es pot visitar al Centre Cívic Can Felipa fins a finals de mes.
Si no és un exercici de nostàlgia –una eina que sovint fa caure els humans en allò d'”abans tot era millor”–, què és, doncs, aquest recull de fotografies? Es tracta d’un gran exercici de memòria històrica gràcies a la feina feta per diversos veïns del barri, com el mateix Soler. “Hi veiem llocs no reconeixibles actualment, perquè aquell Poblenou ha desaparegut”, diu aquest veí. Aquell Poblenou és el del 1975, l’any que els integrants del Grup de Joves de 1975 van fer un audiovisual –Per un Poble Nou, nou de veritat– per mostrar els problemes que llavors tenia el barri, que no eren pocs: un lloc gris, tancat, brut, contaminat… Mig segle després, s’han recuperat unes imatges on es veuen escenes de lleure, de la vida al carrer, gent treballant, fum, fang, una claveguera a l’aire lliure, queixes veïnals… De fet, una de les millors fotos és la d’una senyora a la platja –completament diferent de l’actual– aguantant una rata amb la mà per la cua.
La mostra fa una mirada enrere al Poblenou obrer. Foto: Línia
Tornant a l’actualitat, Soler afegeix que el procés per arribar al Poblenou actual “s’ha endut molts veïns” pel camí. Es refereix als poblenovins que han hagut de marxar del seu barri a causa d’una transformació que en molts aspectes ha estat positiva, però que ha acabat provocant que ara, com afirma ell, estiguem parlant d’un dels barris “més cars de l’Estat”. “El sentiment de barri s’ha trencat. Ningú qüestiona les millores, però el procés de canvi s’hauria d’haver fet sense excloure la gent d’aquí”, reflexiona. “Dels deu del Grup de Joves, només dos vivim aquí. I aquesta dinàmica l’han viscut totes les famílies de llavors”, conclou.
Convidat de luxe
La presentació de la mostra del dia abans de l’estrena va tenir un convidat d’autèntic luxe, el fotògraf Emilio Morenatti. Director d’Associated Press a Espanya i Portugal i un dels millors fotoperiodistes del món, Morenatti viu al Poblenou des de l’any 2009. “Aquell any, l’agència em va dir que triés un lloc del món per viure-hi, i vaig triar el Poblenou per la seva gent. Em va cridar l’atenció la normalitat del barri, de la Rambla… Hi vaig voler viure”, explica. Sobre l’exposició, es desfà en elogis: “Quan veig aquestes fotos penso: ‘Osti, quin homenatge a la fotografia’. Hi ha una interacció amb la foto que no havia vist mai”.
En el gran debat actual que envolta el món de la fotografia, que és el de l’aparició de la Intel·ligència Artificial (IA), aquestes imatges del Poblenou poden ser una mena de bàlsam. “La foto d’ara lluita contra la IA, i aquesta mostra és com una càpsula del temps. M’ha fet pensar que havia d’haver fet més fotos quan vaig començar ara fa 35 anys”, afegeix Morenatti.
Les fotos de la mostra tenen un gran valor històric. Foto: Línia
A banda d’ell, a la presentació també hi va ser Pepe Encinas, històric fotògraf barceloní que acumula una llarga trajectòria radiografiant l’evolució de Barcelona, sent un gran referent de la fotografia de carrer. Encinas destaca que aquestes fotos, més enllà del seu esperit amateur, permeten traslladar-se a un barri desaparegut. “La càmera també és olfacte, i quan veus aquestes fotos recordes com era el lloc”, diu. A banda, remarca el valor d’aquestes imatges perquè “abans la foto era més difícil que ara. El revelatge costava diners, i per a la gent que les feia era tot un procés acabar-les tenint”.
Esperit de barri
L’endemà es va fer l’estrena oficial de la mostra coincidint amb l’arrencada de la Festa Major. La sala d’exposicions de Can Felipa es va omplir a vessar de veïns amb ganes de veure unes fotos que, com va dir el dia abans Morenatti, tenen el poder de fer de càpsula del temps.
L’esperit d’aquell Poblenou obrer, a banda de les imatges, també va aparèixer a Can Felipa per la presència, convidat pels organitzadors, d’un extreballador de la fàbrica Macosa, on es feia ferro per a columnes i grans estructures i que va tancar el 1994 per traslladar-se a Santa Perpètua de Mogoda. Ara, a 2025, un dels grans reptes del Poblenou és aconseguir retenir aquells veïns tan normals que fa més de 15 anys van enamorar Morenatti. Serà la manera que el barri pugui mantenir una identitat que en els últims anys ja ha anat canviant a causa de la gentrificació i del turisme.
La sala d’exposicions de Can Felipa es va omplir a vessar el dia de l’estrena. Foto: Línia
