Fragment del curtmetratge ‘La possibilitat d’una llibreria’. Foto cedida
Hi havia una vegada tres joves que es van llevar ben d’hora, ben d’hora per gravar una pel·lícula a Barcelona. En concret, a les sis del matí es van plantar al carrer de Ferran, entre la Rambla i la plaça de Sant Jaume. Per què ho van fer? Per trobar-se el mínim de turistes possible. “En vam haver d’estar parant igualment per poder filmar bé”, explica Max Sorribas, veí del barri barceloní del Gòtic que acaba de guanyar el Premi Seqüència al Millor curtmetratge de menys d’1 minut juntament amb Bianca Delpiano i Artem Dimitriev. Tot plegat, es tracta d’un certamen organitzat per l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447, que va celebrar l’entrega de premis la setmana passada al Born Centre de Cultura i Memòria. L’objectiu del concurs és impulsar la creació audiovisual a Catalunya i donar visibilitat als talents emergents.
Es podria dir que el film guanyador, La possibilitat d’una llibreria, és ben bé una dedicatòria d’amor a la històrica llibreria Sant Jordi que va tancar el mes de febrer després de la mort del fundador, Josep Morales. “Tots els meus llibres d’infantesa són d’allà i volia fer-li un homenatge”, explica Sorribas, un jove de 23 anys graduat recentment en Comunicació Audiovisual, que té molts records lligats a aquest racó històric de la ciutat. Segons explica, la seva família “eren propers al pare del llibreter” i, per això, els van donar suport el passat desembre quan es va anunciar el tancament. “Aquells dies jo ja tenia ganes d’enregistrar el que passava al carrer, però no ho vaig arribar a fer i sentia que volia fer alguna cosa artística i més ara, que la gent se n’ha anat oblidant”.
Així doncs, quan Sorribas va saber que la temàtica de la tercera edició del Premi Seqüència era la Barcelona literària, va pensar que hi podia dir alguna cosa. Dit i fet, perquè de seguida va engrescar les seves companyes de promoció d’universitat, la Bianca i l’Artem, les quals també somien algun dia ser directores de cinema.
Els tres membres de l’equip van gravar el curt a les sis del matí per evitar aglomeracions. Foto cedida
“D’alguna manera hem tornat a obrir la llibreria”
Al film hi veiem una jove, interpretada per la Bianca, que passeja pel carrer de Ferran i es queda pensativa en veure el cartell Es traspassa a la porta del local de la Sant Jordi. La noia seu a terra i, de sobte, la gent comença a donar-li tot pàgines de llibres. A partir d’aquest gest veïnal, somia en la possibilitat de donar-li una altra vida a la llibreria. “Sento que d’alguna manera hem tornat a obrir-la”, diu Sorribas, el qual afegeix que l’objectiu del film era “transmetre la idea de comunitat”.
El jove director explica també que és la primera vegada que fa una peça audiovisual d’un minut, fet que ha resultat “tot un repte”. Un altre element que han aconseguit encabir en aquesta peça tan curta és la reivindicació de la literatura catalana, ja que, entre les pàgines que recull la protagonista, hi ha fragments de Solitud, de Víctor Català, o de contes tradicionals com El barrufet. “La llibreria, actualment, està envoltada per l’amenaça de la gentrificació. Al costat hi ha una botiga de souvenirs i no pas de llibres o d’elements propis de la cultura catalana”, manifesta.
Precisament, avui s’ha publicat que la llibreria obrirà de nou sota la batuta de Temps d’Oci, una agència de viatges barcelonina. La previsió és que aixequi la persiana a finals d’estiu. Ara, amb més raó que mai, aquesta colla de directors tenen clar volen compartir l’èxit i la bona notícia amb la família del llibreter Morales. “Passarem el curt a la família”, diu.
Escaleta del curtmetratge. Foto cedida
Altres premiats
A part del reconeixement que va rebre l’equip de Sorribas i companyia, l’Associació Antic Gremi Revenedors també va premiar Roser, d’Eloi Rodés i Neus López, dins la categoria Millor curtmetratge de menys de 8 minuts, que es tracta d’un homenatge “als petits comerços que han hagut de tancar”. Finalment, el Premi del Públic, que es vota durant la mateixa cerimònia d’entrega, va ser per Ara no es fa, d’Elisenda Caballé i Núria Ferrer.
Paral·lelament, l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 encara té en marxa la III edició del Premi Renart de pintura. Amb una dotació de 5.500 euros, l’objectiu del guardó és impulsar la creació artística i promocionar tant artistes consolidats, com novells. La convocatòria d’enguany se centra en el tema de La llum de Barcelona i les obres es podran presentar fins al 16 de maig de 2025 omplint aquest formulari.
