El mural reflecteix com la immigració de Santa Coloma fa arrels i viu amb calma la quotidianitat. Foto cedida
Un nou mural vesteix el Museu d’Art Urbà Besart, que correspon a la zona del Parc Fluvial del Besòs, a Santa Coloma de Gramenet. Des de 2016, aquest indret acull centenars de mostres d’art urbà de temàtiques socials i feministes, entre d’altres. En aquest cas, la pintura que s’hi va afegir el passat 31 d’agost fa un homenatge a tots els immigrants que en algun moment han arribat a Santa Coloma i hi han fet arrels. Es tracta d’un encàrrec que va rebre l’artista Andrés de la Bastida, d’origen equatorià i veí del barri de Sant Antoni de Barcelona des de fa un any.
Té 34 anys i va arribar a la capital catalana per estudiar a la Barcelona Academy of Art, on ara mateix està aprenent a dibuixar nus. Ell, però, amb aquest mural explora altres línies. “La tradició sempre ha seguit els cànons de bellesa de gent jove i maca, però a mi em semblen repetitius. He començat a veure bellesa en la gent gran i en les coses quotidianes de la vida”, detalla.
En el cas del mural colomenc, hi ha dibuixat tres persones grans que passegen i parlen a la platja i també dues dones d’esquena que van de bracet. “No volia transmetre la típica imatge de gent immigrant carregant maletes i atabalats per entrar a la societat, sinó persones que viuen tranquil·les la quotidianitat”, explica de la Bastida.
Pintar la vellesa, un nou estil
Fa dies, el museu publicava a xarxes que el mural està dedicat “a totes aquelles persones que, en el seu moment, van arribar a la ciutat de Santa Coloma per arrelar-hi (…) ara moltes d’elles gaudeixen del seu temps lliure passejant pel Parc Fluvial del Besòs, un espai que també forma part de la seva història”.
De la Bastida lamenta no haver conegut veïns de Santa Coloma per fer el dibuix, però explica que es va reunir amb l’equip de Besart, el qual li va explicar que el municipi sempre ha sigut lloc d’acollida per a immigrants. Això el va fer pensar en el punt vital en el qual es troba: “Jo també soc un immigrant, i per això vaig pensar que podia reflectir el que sento en una ciutat nova: estic tranquil”.
Si un treu el cap a les xarxes de l’artista, de fet, veurà ràpidament com la vellesa forma part del seu estil. En el marc del Festival Cruïlla va fer el mural El sol de siempre, produït per Poblenou Urban District, on també va pintar gent gran i, segons explica, la idea és continuar col·laborant amb ells.
En una part del mural s’hi veuen dues dones agafades del braç que entren a l’aigua. Foto cedida
