El Museu de la Música organitza exposicions, tallers i visites guiades, entre d’altres. Foto: Museu de la Música
Un piano de 1882, una batuta de la Segona Guerra Mundial i una flauta del Tibet són alguns dels instruments que es poden trobar a l’històric i generalment desconegut Museu de la Música, integrat al famós Auditori de Barcelona, al carrer de Lepant.
L’inici d’aquest museu es remunta a l’any 1921, quan es va tirar endavant gràcies a una gran donació d’instruments per part dels barcelonins, la qual cosa va permetre inaugurar-lo el 1932 al Palauet Albéniz, sota el nom de Museu d’Instruments de Música Antics. Tanmateix, va haver de tancar posteriorment a causa de la Guerra Civil. No va ser fins al 1946 que es va reubicar a les dependències del Conservatori, al carrer Bruc. Finalment, al Fort Pienc s’hi va establir el 2007, on s’ha mantingut des d’aleshores. Les seves instal·lacions han esdevingut un refugi per als melòmans de la ciutat. Passejar-se entre les vitrines del museu vol dir conèixer més de 2.500 instruments i 400 obres d’art, que dibuixen un mapa de la cultura musical a escala internacional.
Tot i l’àmplia diversitat de països que engloba, al museu també reposa la història local, ja que el seu llegat documental permet estudiar la música de la Catalunya dels segles XIX i XX. Una bona part d’aquest fons s’exhibeix a l’exposició permanent i la resta es conserva en un magatzem accessible al públic.
En perill d’extinció
“Som afortunats de tenir aquest espai, però el museu és més petit del que hauria de ser, ja que quatre cinquenes parts del que tenim romanen ocultes”, lamenta Jordi Alomar, director del museu des de fa cinc anys. Davant les limitacions espacials i econòmiques, Alomar reclama una “resposta institucional”.
El que molta gent no sap és que alguns dels objectes de valor que custodia el museu estan “en perill d’extinció” i, a banda d’aquest santuari del Fort Pienc, no es poden trobar en gaires llocs més. “Venir al museu és una experiència única perquè d’alguns instruments en queden molt pocs exemplars”, subratlla Alomar. Arran dels tallers i les activitats de caràcter lúdic que s’organitzen, moltes famílies han començat a portar els més petits al museu. Però no passa el mateix amb els joves. “Els models de consum han canviat molt i no podem donar l’esquena a això, la música ha d’interpel·lar a tothom”, explica Alomar. És per això que, de cara al futur, el Museu de la Música busca consolidar la seva oferta de programes públics i ressonar més enllà del Fort Pienc.
Llegeix més continguts com aquest a Cultura B, la plataforma de tendències culturals metropolitanes
