L’Espai Línia va acollir ahir la presentació de l’edició de tardor de la revista Cultura B. Foto: Joanna Chichelnitzky
“La salut de la música en viu a Barcelona és bona pel que fa a la creació musical, perquè cada vegada hi ha gent més preparada, però l’entramat legal per actuar-hi és complicat”. Aquesta és una de les reflexions que va fer ahir Carles Sala, de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), on fa de coordinador de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, durant el col·loqui celebrat a l’Espai Línia sobre l’estat del sector de la música en viu de petit i mitjà format a Barcelona. Un debat que va estar moderat per Albert Ribas, subdirector de Cultura B, i que prèviament havia presentat la revista de tardor de la capçalera juntament amb la redactora Joana Justícia. La publicació inclou un reportatge que aprofundeix en aquesta qüestió.
A l’acte també hi va assistir la cantant terrassenca establerta a Barcelona Au Rora (Aurora Coca), que va reforçar la reflexió de Sala. En una de les seves intervencions, l’artista va afirmar que la situació actual del sector “és complicada”, especialment si ets artista emergent: “Hi ha moltes sales on actuar, però costa accedir-hi i que l’experiència sigui rodona”. Per altra banda, també hi era Jordi Urpi, copropietari de la sala musical Diobar, que va apuntar que la música de petit format viu una “situació crítica, tant per als músics com per als locals, ja que és una activitat deficitària”. Urpi va afegir que la música a l’aire lliure de les festes majors o l’auge dels festivals també fan difícil atraure públic.
El problema del soroll
Una de les qüestions que es va tractar més en el debat va ser el de com ha de conviure la música en viu en una ciutat com Barcelona, on hi ha qui vol festa i altres, descansar. “Als únics que ens interessa que hi hagi gent al carrer som els de cultura, però la gestió de la via pública és complicada, el problema és la gent quan surt al carrer”, va dir Sala.
Per la seva banda, el responsable del Diobar va dir que cal més tolerància veïnal: “Si vols viure al centre de la ciutat has d’acceptar que hi haurà soroll. Si no haurem d’estar també en contra que, per exemple, es facin curses”. Urpi va afegir que hi ha situacions incontrolables i més quan el local, com el seu, està situat en una zona tan concorreguda com Ciutat Vella. “La gent a la nit passa per davant del local i fa soroll, però què els pots dir? Res. Si no et sembla bé, ves a viure a una altra banda”, deia Urpi. En aquesta línia, la cantant terrassenca també va fer referència als horaris i a la convivència entre l’oci nocturn i el descans veïnal: “S’hauria de poder encabir tot”.
L’acte també va incloure un debat sobre l’estat de la música en viu de petit format a Barcelona. Foto: Joanna Chichelnitzky
Les ajudes són suficients?
El segon bloc del debat abordava la qüestió de les ajudes econòmiques del sector públic. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona es vehiculen des de la iniciativa Cultura Viva, que permet programar concerts fins a mitjanit. El Diobar, per exemple, en forma part. “Al final, si tens una sala és per vocació, perquè les subvencions et fan estar pendent d’una ajuda que no saps quan arribarà”, deia Urpi. En contraposició, va fer una defensa del model francès, que “permet generar un projecte consolidat des de l’inici”.
Al seu torn, Sala, tot i reconèixer que Cultura Viva podria “estar molt més dotada”, va dir que Barcelona, respecte al conjunt de l’Estat, “és de les úniques ciutats on s’han pogut generar subvencions i programes municipals” que donen suport a l’artista.
També es va parlar de com cada local de Barcelona té un sistema de cobrament diferent, ja sigui la taquilla inversa, dividir els costos de la taquilla i la barra o, ocasionalment, pagar una xifra concreta abans d’actuar. Coca va explicar que això per als músics és “desesperançador”. “Quan et truquen penses que has d’acceptar perquè t’han vingut a buscar, i més encara si et paguen des de l’inici, però quan depens de la taquilla pateixes i això et treu temps d’assajar”, va dir. Alhora, va afegir que és l’única manera per créixer si ets un artista emergent: “Vols tocar a sales de renom com l’Heliogàbal, perquè això et diferencia, però trobar-te aquests problemes desmotiva”.
Manca de curiositat
Finalment, Ribas va preguntar als ponents si creuen que, a part de la precarietat, hi ha poc interès per part del públic per conèixer noves tendències. “No hi ha el factor d’arriscar-se un divendres a la nit… La gent no es fia de l’artista si no ho escolta a la ràdio i a vegades penso ‘Calma, tot anirà bé si descobreixes un nou cantant’”, opinava Coca.
L’Espai Línia va presentar una bona assistència de públic. Foto: Joanna Chichelnitzky
Els dos altres ponents també es van moure en la mateixa línia. Urpi va considerar que el públic ha de canviar la idea de consum cultural a cost mínim: “Hi ha gent que paga cinc euros per l’entrada i et pregunta si hi entra una consumició… Al cinema ningú es pensa que l’entrada inclou crispetes”. Sala, per la seva banda, també va posar una altra reflexió sobre la taula: “Els mateixos músics són uns artistes que tampoc van massa a escoltar concerts”.
El debat, doncs, va acabar deixant un bon grapat de reptes per a l’administració, les sales i els músics.
Llegeix més continguts com aquest a Cultura B, la plataforma de tendències culturals metropolitanes
