Un dels murals homenatja la resiliència de la gent gran del districte a partir d’imatges d’arxiu. Foto: NOU Sentit Urbà
Després de mesos de treball artístic, mediació comunitària i diàleg amb el territori, el projecte NOU Sentit Urbà ha fet que Nou Barris també sigui una galeria d’art urbà a l’aire lliure. Les intervencions de gran format, creades per artistes de diferents procedències i llenguatges plàstics, han convertit façanes, places i espais quotidians en nous punts de lectura artística, aportant noves capes de significat a l’espai públic i situant el districte com un referent contemporani del muralisme i l’art urbà amb mirada social i comunitària.
Impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Nou Barris, produït per Rebobinart, i vinculat al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència dels fons europeus Next Generation, el projecte ha desplegat 18 intervencions artístiques —murals, escultures, obres lumíniques i accions en centres educatius— que ofereixen una nova lectura del territori a partir de la creació contemporània.
Lluny d’una visió ornamental de l’art urbà, NOU Sentit Urbà construeix un relat coral, basat en la diversitat de mirades i llenguatges d’artistes locals, nacionals i internacionals. Cada obra s’integra en el context arquitectònic i social on s’ubica, establint un diàleg directe amb la història del barri, les lluites veïnals, les migracions, el feminisme, la biodiversitat urbana i la vida comunitària. Aquesta voluntat de vincular art i territori és un dels eixos centrals del projecte, que entén l’espai públic com un lloc de memòria, trobada i reflexió col·lectiva.
“L’art urbà és intrínsecament un fet artístic vinculat als barris i amb dinàmiques molt populars” que “defuig tota lògica especulativa, és alternatiu i estableix relacions amb la ciutadania de gran proximitat”, ha subratllat el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament i també regidor del districte de Nou Barris, Xavier Marcé. Marcé ha posat en valor que el projecte “ha volgut oferir un espai de llibertat creativa des del compromís amb la història i la realitat dels barris” portant-ho més enllà del muralisme amb propostes escultòriques, lumíniques o fins i tot escolars. “Ara entrem en una nova fase en què l’objectiu és donar-li continuïtat. Aquest és el repte i confio que el veïnat ho acompanyarà amb el mateix entusiasme del programa”, ha reblat el regidor.
L’artista basca Udatxo ha pintat ‘Les dones de la Trinitat’. Foto: NOU Sentit Urbà
18 obres a l’espai públic
En aquest marc, les intervencions murals despleguen un ampli ventall de llenguatges i narratives. Memòria Viva de Nou Barris, de l’artista portuguesa Mariana Santos, homenatja la resiliència de la gent gran del districte a partir d’imatges d’arxiu i fotografies històriques del moviment veïnal. A partir de la memòria arquitectònica, Sshhozzy proposa amb La Torre del Rellotge una reflexió visual sobre el pas del temps mitjançant il·lusions òptiques i volumetries pictòriques. En una línia més abstracta, Dima Korma explora el dinamisme i el moviment amb una composició geomètrica inspirada en l’entorn esportiu, mentre que Doa Oa reforesta simbòlicament l’espai urbà amb un mural botànic que posa en valor la flora silvestre present als marges de Nou Barris.
Aquest recorregut mural continua a la Via Favència, on Jay Kaes signa Força Plural, una celebració de la diversitat i la identitat compartida del barri a través de l’esport com a llenguatge comú. En paral·lel, Udatxo, amb Les dones de la Trinitat, reivindica el paper de les dones en la transformació social del territori, inspirant-se en figures reals i quotidianes del barri i situant-les al centre del relat visual.
El projecte s’amplia amb escultures i instal·lacions que aporten una altra dimensió al recorregut artístic. LPVD*A homenatja Carme Vilà, figura clau del moviment veïnal de Torre Baró, amb un retrat sobre fusta envellida que evoca memòria, compromís i arrelament comunitari. Octavi Serra, amb La Barcelona amagada, introdueix una mirada crítica sobre la turistificació mitjançant el llenguatge de la senyalística urbana, mentre que el Colectivo Basurama intervé diversos espais amb obres com Cor o Teulades, que reflexionen sobre sostenibilitat, reutilització de materials i pràctiques col·lectives, inspirant-se en processos d’autoconstrucció popular dels anys cinquanta i seixanta.
El projecte també ha comptat amb accions en centres educatius. Foto: NOU Sentit Urbà
Altres peces completen aquest mapa simbòlic del districte, com Viatges d’anada, de Taquen, que aborda la identitat de Nou Barris a partir de les migracions que van donar forma al barri, o l’obra de Wedo Goás, que ret homenatge al Circ Social de Nou Barris i destaca la creativitat com a eina de cohesió i transformació social.
La dimensió educativa és un altre dels pilars del projecte. A través de Paisatge compartit: tangram col·laboratiu Zona Nord, desenvolupat per Rice en diversos centres educatius de la zona, NOU Sentit Urbà incorpora l’alumnat com a agent actiu del procés creatiu. Sis tangrams gegants, creats a partir d’un procés de Laboratori Urbà, combinen una cara concebuda per l’artista amb una altra pensada perquè els infants i joves interactuïn amb l’obra, la reinterpretin i la facin seva. Aquesta experiència reforça el vincle entre art, educació i comunitat, i consolida l’espai educatiu com a extensió natural de l’espai públic.
Amb aquest conjunt d’intervencions, NOU Sentit Urbà deixa un llegat artístic integrat al dia a dia del districte, configurant una ruta cultural oberta, accessible i en constant diàleg amb el pas del temps. El projecte obre una reflexió sobre el paper de l’art contemporani a l’espai públic i consolida Nou Barris com un territori on la creació urbana esdevé eina de pensament, identitat i cohesió social.
El mural de l’artista Jay Kaes fa valdre l’esport com a eina de cohesió. Foto: NOU Sentit Urbà
Art urbà a les escoles per crear orgull de barri
Com pot fer arrels l’art urbà? El projecte que vol crear orgull i memòria a Nou Barris
