L’acte d’inauguració ha reunit el director del film, l’artista, l’equip de curadors i alguns veïns de Torre Baró. Foto: Damián Pissarra
Pintar un mural que representi la pel·lícula guanyadora dels premis Goya no ha de ser fàcil. Precisament, aquest va ser l’encàrrec que va rebre l’artista italià resident a Barcelona, Morcky, en relació amb El 47, que ja acumula tretze premis en diversos certamens cinematogràfics.
A partir d’aquest dilluns, la figura de Manolo Vital rep un altre reconeixement més al districte de Nou Barris, en concret al barri de Porta, amb un grafit que es pot veure a la segona planta del centre comercial SOM Multiespai, ubicat a l’avinguda de Rio de Janeiro. A l’acte d’inauguració hi han assistit Marcel Barrena, director de la pel·lícula, els comissaris del projecte, que són de l’equip del Festival Kronos ART Bcn, alguns veïns de Torre Baró i el mateix Morcky. Tot seguit, s’ha fet una projecció de la pel·lícula als cinemes del mateix centre comercial.
Segons explica l’artista a Cultura B, l’obra representa “la tensió del film” a través de tres elements: Manolo Vital, protagonista de la pel·lícula; la seva dona, la Carme Vila i l’autobús, icona de la pel·lícula. Al mural s’hi reconeixen perfectament les cares d’Eduard Fernández i Clara Segura, que encarnen a la pantalla els personatges.
Durant l’acte, Barrena ha dit que l’orgulleix que el film “traspassi el món del cinema i es plasmi en un grafit”. A més, l’Associació de Veïns de Torre Baró l’ha sorprès amb una placa d’homenatge.
“És el tipus de pel·li que m’interessa”
El pintor explica que, tot i que no havia vist El 47, va rebre amb molta il·lusió l’encàrrec per part de Damián Pissara, de l’equip del festival Kronos ART Bcn. Un cop va sortir de la sala de cinema, va quedar fascinat: “És exactament el tipus de pel·li que m’interessa i, a més, em recorda el cinema neo-realista italià dels anys cinquanta que representa l’època de la postguerra a través de la idea de la població que està en contra del poder”.
Tal com diu Morcky, el mural manté la línia realista dels seus treballs habituals: “M’agraden els murals que representen aspectes nostàlgics, onírics i, en concret, que hi surtin mitjans de transport retro, perquè evoquen la idea de la transició de la vida i les emocions”. Quan li preguntem si ja tenia la mà trencada en dibuixar autobusos diu el següent: “No, en concret autobusos no n’havia pintat abans, però sí furgonetes, avions, camions…”.
L’artista d’origen italià ha estat sis dies pintant el mural. Foto: Damián Pissarra
“Volia fer la meva pròpia interpretació d’El 47“
Tal com explica, durant els sis dies que ha estat fent el mural, la gent del barri que ha passat per davant ja ha mostrat molt d’interès, especialment els més grans. “Alguns dels que passaven deien que els feia gràcia, ja que recorden el Manolo, diu l’artista.
Finalment, Morcky comenta que li ha agradat tenir plena llibertat per fer el mural: “Hauria sigut divertit parlar amb Marcel Barrena abans de l’estrena, però ja va bé que no l’hagi vist perquè jo volia fer la meva pròpia interpretació”.
L’art urbà a Barcelona: una llarga lluita a la recerca del prestigi El festival barceloní que mira al passat, al present i al futur de l’art
