‘La meva mare col·leccionava petxines i jo també’, 2023. Foto: Elena Bulet i Llopis
Partint dels arxius fotogràfics de les seves dues àvies, Elena Bulet (Barcelona, 1997) indaga en el seu debut en solitari en la naturalesa dels lligams familiars i en la memòria que van deixant pel camí. Entre els espais de record de la seva infantesa hi ha el Turó de la Peira, al districte de Nou Barris, on una part de la seva família va migrar des d’Andalusia. I també una ‘balsa’ (bassa), situada a Vilanova del Vallès.
El títol La balsa ve d’un record de la seva àvia paterna, explica l’artista a Cultura B. “Ella sempre deia ‘la balsa’ referint-se al dipòsit d’aigua que servia per regar els camps i on es banyaven a l’estiu tres generacions: els meus avis, els meus pares i jo”. Aquesta imatge resumeix molt bé el que volia explorar en la residència que ha fet aquest any a Can Basté: “Com convertir en tangible l’intangible, allunyant-se de la idea de la memòria com a record pur”. Amb tot, Bulet vol fer-se preguntes sobre com es construeixen els vincles familiars i com aquests influeixen en les persones que els habiten.
‘El molinet del costat de la balsa’, 2023. Foto: Elena Bulet i Llopis
Entre la fotografia i la instal·lació
En aquest viatge entre l’analògic i el digital, Bulet transforma constantment la imatge: del paper a la tela, del relat al gest. Moltes de les fotografies que presenta són escenificacions performatives, com la que mostra la seva mare posant petxines dins la boca de l’artista (i que podeu veure més amunt). “Aquesta fotografia reflexiona sobre l’herència familiar, què portem nosaltres de les generacions anteriors”, diu la jove fotògrafa.
Les petxines són un element simbòlic central a la mostra, herència d’una col·lecció iniciada per la seva mare i la seva tieta i continuada per ella mateixa, la seva germana i les seves cosines. “M’atrau la idea que les petxines, quan són vives, protegeixen un ésser, i quan moren es converteixen en una altra cosa, un fragment abandonat, o una joia”, diu Bulet.
També hi apareixen papallones en una caseta de tela, un símbol d’afecte i transformació que l’artista associa a un regal de la seva àvia i les seves germanes, que eren cosidores, quan va néixer la seva cosina. “El símbol de la caseta de papallones em serveix per pensar en l’espai domèstic i buscar-ne altres possibles interpretacions”, explica.
‘Espectre II’, 2025. Foto: Elena Bulet i Llopis
Aquesta és la seva primera exposició individual, un repte que Bulet assegura haver afrontat “amb molta il·lusió i aprenentatge”. “Em sento molt afortunada i agraïda a Can Basté per l’acompanyament, l’espai, el pressupost i la llibertat que m’han donat per experimentar”, destaca.
A mig camí entre la fotografia i la instal·lació, La balsa s’endinsa en les vivències familiars reals, sentides o ficcionades de l’artista per explorar la pertinença a l’espai familiar. El projecte, resultat de la residència de l’Espai Fotogràfic Can Basté 2025, es pot visitar a la Sala Golfes fins al 31 d’octubre.
Qui és Elena Bulet?
Nascuda a Barcelona el 1997, Elena Bulet és una artista visual que treballa a través de la fotografia, el vídeo experimental i la instal·lació. La seva pràctica explora dinàmiques familiars, patrons de comportament i processos de memòria a Espanya, especialment en les etapes de postguerra i dictadura franquista. Ha estudiat el Màster en Belles Arts, especialitzat en fotografia, a la Rhode Island School of Design (2024), gràcies a una beca de la Fundació La Caixa (2021). Prèviament, es va graduar en Periodisme a la UAB (2020). Aquest any ha rebut la beca de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya al festival ArtPhotoBCN 2025. Els seus treballs han estat exposats en centres com ara l’International Center of Photography Museum (Nova York), el RISD Museum (Providence), la galeria NADA East Broadway o la Microscope Gallery (Nova York), entre d’altres.
