Imatge promocional del remix ‘La Presó de Lleida’ de ROS. Foto cedida
Entre la tradició i modernitat, així és el projecte musical ROS, de Ricard Ros i Roig (Sant Boi de Llobregat, 1981), una proposta artística que situa la cornamusa catalana i el sac de gemecs com a eix vertebrador d’un relat contemporani molt interessant.
Ros és un músic autodidacte, tècnic de so i pagès. Toca el sac de gemecs, la gaita irlandesa i gallega, les flautes irlandeses, el bouzouki i les caixes de ritmes. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut classes magistrals de músics de referència de l’escena folk internacional com Anxo Lorenzo, John McSherry, Michael McGoldrick, Antón Dávila, Martino Vacca, Xosé Liz, Fernando Barroso, Marcos Campos i Luis Peixoto.
Amb una trajectòria de gairebé tres dècades, el santboià ha format part de nombrosos projectes destacats de l’escena folk, rock i música d’arrel contemporània, i ha actuat en festivals i escenaris de primer nivell com el Festival Internacional do Mundo Celta de Ortigueira, Getxo Folk, Fira Mediterrània de Manresa, Festival Tradicionàrius, Tocatí de Verona, Eragail Arts Festival (Irlanda), l’Auditori de Barcelona o la Sala Apolo, entre molts d’altres.
Un nou remix electrofolk
Ara, ROS presenta el remix del seu single La Presó de Lleida, un fet que reafirma la seva línia més electrofolk. En aquesta ocasió, l’artista col·labora amb el productor portuguès Luis Peixoto, que signa una nova lectura del tema amb una orientació més tecno, ampliant-ne l’horitzó sonor sense perdre l’arrel popular que el caracteritza.
El músic del Baix Llobregat ha estat ben acompanyat en aquesta nova aventura amb Laura del Pino i Joana Dar, a la veu; Marta Barbero, al violí i Axel Blazquez al pandero quadrat. Tot plegat es va gravar a la Cambra de Cal Minyonet de Sant Boi de Llobregat. L’artista ha volgut agraïr l’ajuda de Capitulo Dos Lab, l’Esbart Ciutat Comtal, el Teatre de Cal Ninyo, el Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs i el Centre Cívic Cotxeres de Sants.
El llançament del single ve acompanyat d’un videoclip dirigit per Janire Mateos i produït i dirigit artísticament per Lídia Egea. La peça audiovisual proposa un relat simbòlic i emocional: el camí d’una nena que cerca la llibertat des de la innocència, l’energia i la vitalitat pròpies de la joventut. Una mirada poètica que dialoga amb el missatge de la cançó i n’amplifica la força expressiva. Pots descobrir aquesta nova obra de Ros aquí.
