Enrico Ianniello dirigeix l’espectacle i fa de Geppetto i Moreno Bernardi fa de Pinotxo. Foto: Felipe Mena
Enrico Ianniello i Moreno Bernardi, director i actor respectivament i també barcelonins d’adopció des de fa dues dècades, estrenen aquest dimecres 11 de març Pinocchio, o el espectáculo de la paternidad al Teatre Akadèmia, al barri barceloní de l’Esquerra de l’Eixample (carrer de Buenos Aires, 47, 49). L’obra està adaptada i dirigida per Ianniello a partir de l’original de Carlo Collodi. L’espectacle, que es podrà veure fins al 29 de març, es tracta d’una producció entre el Teatre Akadèmia i la Casa del Contemporaneo (Nàpols).
L’obra parteix de la figura de Pinotxo, encarnada per Bernardi, que fa del petit titella més famós del món. Ell neix del desig solitari d’un pobre fuster que vol companyia i crea un nen fet de fusta que sàpiga ballar. La curiositat del petit Pinotxo per viure, descobrir i aprendre què és la vida, es converteix en una ocasió màgica i fantàstica per a Geppetto, interpretat per Ianniello, per aprendre a ser pare.
Actor i director remarquen que, per als intèrprets italians, dirigir o actuar a Pinocchio “és com si parléssim de fer la Divina Comèdia” i que els “actors referents a Itàlia han fet Pinotxo”. De fet, el mateix Ianniello apunta que a Itàlia fa anys va interpretar el paper de Geppetto. Ara bé, tots dos expressen que els feia “respecte” fer l’obra a Barcelona, perquè “aquí hi ha sobretot la idea d’una versió de Disney qüestionable”.
En contraposició, Ianniello apunta que per als italians, Pinocchio és, juntament amb Cuore d’Edmondo de Amicis, la gran novel·la de formació d’una Itàlia que acaba de néixer, “una nació nena”. Totes dues es publiquen, amb tres anys de diferència a finals de 1800 (Itàlia com a nació havia estat proclamada només vint anys abans). Però, mentre Cuore està ple de bons sentiments i missatges d’amor nacional, Pinocchio explica la història d’un nen titella anàrquic, feliç i desbordant de vida. “És el reflex d’un personatge lliure que va contra les normes”.
Lluny de Disney
El director de l’espectacle posa en relleu que la seva versió dona gran importància a la pobresa de Geppetto, la qual “no és a la pel·lícula de Disney”. “Sense la pobresa no hi ha Pinotxo, perquè només una persona molt pobra pot pensar que un tros de fusta pot ser un fill”, afegeix.
Però el principal tema que planteja l’espectacle és la paternitat a partir de dubtes com ara, “quina diferència hi ha entre tenir fills i ser pares?” o “quin és el límit entre educar i manipular?”. Bernardi, a més, comparteix que quan va entrar en contacte amb el text el va trobar “fascinant” perquè li ha fet “pensar en coses sobre la paternitat” que fa temps que es qüestiona. “A més, reflecteix com la vida avança molt ràpid, fet que ressona amb avui dia, ja que no existeix l’avorriment”, diu.
Pel que fa a l’escenografia, Pinocchio se situa en una vella sala de cinema parroquial abandonada, encara habitada pels fantasmes cinematogràfics del passat. Envoltada de la música d’Isao Tomita, es desplega una història d’amor entre pare i fill, on Pinotxo aprèn a caminar i Geppetto a ballar tot reflexionant què vol dir ser pares en un món de projeccions.
Barcelona i Nàpols, unides pel teatre
Ianniello i Bernardi han fet part de la seva carrera al petit teatre Casa del Contemporaneo de Nàpols, amb el qual encara treballen. La col·laboració entre aquest teatre napolità i el barceloní va començar fa anys a través d’una fundació privada de Barcelona gràcies a la qual Ianniello va dur a l’escenari l’adaptació d’una novel·la seva, Isidoro, dirigida per Pau Miró. Per la seva banda, Moreno també ha portat més d’una de les seves produccions teatrals.
Compra les entrades aquí.
Enrico Ianniello i Moreno Bernardi, director i actor respectivament són barcelonins des de fa dues dècades. Foto: Felipe Mena
