Detall de la placa que assenyala el carrer que el poeta té dedicat al barri del Centre. Foto: L’Avenç
Sovint tendim a pensar que tot el que surt a internet va a missa. Que tot és a la xarxa. Que el ChatGPT no ens fallarà mai perquè és com un papa medieval: infal·lible. Que equivocats que estem. Així ens ho ensenyen casos com el de Jaume Casas Pallerol, poeta de Cornellà sobre el qual hi ha penjada molt poca informació i, a sobre, incorrecta. Amb referències falses i sense contrastar.
Aquest pagès, que escrivia poesia durant les nits, quan acabava de bregar als camps, té dedicat un petit carrer al barri del Centre que fa cantonada amb la rambla del seu estimat Anselm Clavé, que tant el va influir. Amb tot, Casas Pallerol encara és molt desconegut entre el gran públic cornellanenc. I per tal de trencar aquesta injustícia, l’Avenç acaba de publicar un llibre sobre la seva figura. Coincideix, a més, que el 2025 va tenir lloc el centenari de la seva mort. “Volem recuperar la seva trajectòria”, comenta el president de l’entitat, Carles Freixas.
La particularitat de Casas Pallerol és que va ser un poeta que diríem autodidacte. Va aprendre a llegir i a escriure més aviat tard, va poder anar a escola només dos anys i no va ser fins al servei militar que es va començar a interessar per la literatura. Ho detalla Jordi Castells, autor de la biografia del poeta pagès cornellanenc que es va presentar en un acte al Castell. “Era un pagès, un obrer, que es dedicava a la poesia: escrivia després de la feina”, relata Castells, que fa anys que recopila informació i documents sobre el bard. Una feina d’arxiu que mostra que aquests llocs, lluny de ser racons avorrits i sense res a explicar, bateguen amb històries amagades entre lligalls i plànols d’obres d’edificis que ja no existeixen.
Acte de descoberta d’una placa commemorativa al carrer dedicat al poeta, amb la presència de l’alcalde Balmón. Foto cedida
Tot va començar a mitjans dels anys 80, quan Castells estava acabant la carrera de filologia catalana. Aleshores, li van encarregar, juntament amb l’historiador de l’art cornellanenc Joan Minguet, un capítol sobre la ciutat entre els segles XIX i XX per afegir-lo a una obra coral d’història local. “De cop, va sortir la seva figura, i em va captivar”, rememora Castells.
L’inici d’una recerca
Allò va ser l’inici d’una passió per un personatge que, lluny de ser un potentat local com diuen alguns escrits publicats en llocs web com la Viquipèdia, era un humil camperol d’una família de sis germans que va quedar orfe de pare ben jove. Això va allunyar-lo de les aules, i no va ser fins que va fer la mili que va apropar-se a la paraula escrita.
Castells explica que Casas Pallerol va ser destinat al País Basc durant la tercera guerra carlina (1872-1876), on va conèixer la realitat basca i hi va simpatitzar, fent de pont amb el catalanisme quan aquest només feia que mirar-se el melic.
En tornar a Cornellà, Casas Pallerol va guanyar-se un lloc a l’starsystem cultural de la ciutat, el qual va ajudar a dinamitzar. Sense anar més lluny, va organitzar uns Jocs Florals a Cornellà –a imatge dels barcelonins– i va convidar-hi primeres espases de les lletres catalanes com Narcís Oller, Ignasi Iglésias, Conrad Roure i Ramon Miquel Planas, mentre que hi van arribar a presentar poemes Josep Carner i Marià Manent. I, tot i que no es pot confirmar, segurament va tractar amb Joan Maragall, que estiuejava a la masia de Can Maragall, on ara es farà un centre de memòria històrica local.
No va ser fins al servei militar que es va començar a interessar per la literatura
A més, Casas Pallerol va mantenir relació amb el gran mossèn Cinto Verdaguer, amb qui va participar en una romeria a l’ermita de la Salut de Sant Feliu. El folklorista Valeri Serra, que va fer una crònica d’aquell esdeveniment, va parlar amb aquest pagès que escrivia a les nits, de qui va dir que tenia una gran “força de voluntat”.
“Era un poeta del poble, no era una persona refinada des del punt de vista educatiu”, descriu Freixas, que reivindica que Casas Pallerol “representava la poesia popular”. Castells ho corrobora. “Li faltava base cultural, no es va amarar dels clàssics, s’emmirallava en la poesia popular”, assenyala l’autor del llibre, que, tot i això, valora la gran capacitat del poeta cornellanenc a l’hora d’escriure. “Li sortien sols els versos”, afegeix. Això, i la dispersió per diverses revistes dels seus poemes, li va jugar en contra, i ara és considerat un poeta menor, com tants altres durant la Renaixença que, així i tot, van formar una xarxa determinant per “fer arribar la cultura al poble”, tal com destaca Castells.
Avui dia, Casas Pallerol és recordat amb una placa de marbre al seu carrer –l’única d’aquestes característiques que hi ha a la ciutat–, i ara des de l’Avenç volen editar l’entrada incorrecta de la Viquipèdia “amb informació contrastada”, avança Freixas. Com dèiem, encara hi ha grans històries que reposen a l’interior de carpetes polsoses i en prestatges de fusta oblidats.
