“Si no hi hagués projectes com aquest, mai participarien de la cultura”, diu Núria Prieto, la directora del projecte. Foto: TPK
“Els immigrants ens passem el dia pensant a generar diners i participar d’una exposició ens fa veure que també podem crear cultura i que ho vegin els altres”, diu Mar Apavlaza, una de les protagonistes de l’exposició Ressonàncies, el resultat de Passenger Tales, un projecte fotogràfic que acull el centre artístic de l’Hospitalet TPK Art i Pensament Contemporani. A través de 25 sessions teòriques i pràctiques, Apavlaza ha fet servir la imatge com a metàfora de les seves vivències. Ho ha fet al costat de quatre dones migrants més. El resultat és una exposició que lidera la fotògrafa Nuria Prieto i que acull el TPK a les seves instal·lacions del Centre Cultural Tecla Sala des de l’11 d’octubre i fins al 6 de novembre.
Així, una de les històries que s’hi poden conèixer és la d’Apavlaza, aficionada a la fotografia analògica des de fa temps. Ella va arribar a Barcelona fa dos anys i mig i de seguida va entrar en contacte amb l’associació Mujeres Palante, que acompanya dones migrants i els ofereix l’oportunitat de participar de Passenger Tales des de fa dues edicions. “Primer vam aprendre aspectes tècnics i després vam sortir a fer fotos per explicar les nostres històries a través de la càmera”, explica la participant. En el seu cas, ella ha centrat el projecte en el dolor que li provoca la distància amb els seus familiars de Xile: “La transició migrant és forta emocionalment, perquè tot i que fa temps que estic aquí, sento molta nostàlgia. Volia reflectir com la comunicació és precària, no només per si falla la connexió si no perquè la diferència d’horari ja separa”, explica la participant.
Apavlaza ha centrat el seu projecte en el dolor que li provoca la distància amb els seus familiars de Xile. Foto: Mar Apavlaza
Un espai de vulnerabilitat
En una de les fotografies que Apavlaza mostra a Ressonàncies s’hi veu una dona que està al mar i sosté un mirall que és una metàfora d’un mòbil. “Internet és l’única manera que tinc per parlar amb la gent d’allà, però com el mirall, és fràgil perquè es col·lapsa i, a més, em fa ràbia perquè depèn de grans empreses, com Meta”, reflexiona. Al mateix temps afegeix que la fotografia li serveix per expressar tots aquests sentiments: “Sembla que com a migrant sempre has d’estar solucionant les coses pràctiques de la vida, com buscar feina, i que no tinguem dret a estar tristos”.
De fet, aquesta és la voluntat del projecte des que existeix, ara fa quatre anys. Núria Prieto n’és la directora i explica que cada any són conscients de l’impacte emocional que pot generar aquest treball d’introspecció: “Hi ha qui es queda enrere mentre fem el projecte perquè a vegades la fotografia arriba a on no arriben les paraules”. Com apuntava Apavlaza, ella creu que participar d’aquest projecte és una manera de reivindicar els drets culturals dels migrants: “Elles no són professionals de l’art, així que si no hi hagués projectes com aquest, mai participarien de la cultura”.
Així, aquest divendres 11 d’octubre es fa la inauguració a les 18.30 h al TPK de l’Hospitalet, on el públic veurà les fotografies que han fet Vicky Rivera, Mar Apavlaza, Aracelys Avliés, Rosa Elvira i Awka Guerra. Alguns dels temes que es tracten són la condició humana a través de la metàfora d’un úter o el concepte de la identitat a través d’una recepta familiar treballa la identitat.
Les cinc participants hi seran i explicaran les seves obres i, tal com explica Prieto, faran preguntes als espectadors a l’estil de les que elles van respondre per fer el projecte: “Així al públic li ressonaran sentiments que han explorat elles, com la por, la tristesa o la soledat”, conclou la coordinadora del projecte.
L’entrada és gratuïta, però per assistir a la inauguració cal confirmar l’assistència a través del formulari.
Les cinc dones han explorat el seu procés migatori a través d’un taller de fotografia. Foto: TPK
