Els guanyadors dels Premi d’Arts Visuals Miquel Casablancas 2025 a la Fabra i Coats, on es van entregar els premis al mes de juny. Foto: Premi Miquel Casablancas
La crisi de l’habitatge a Barcelona és un tema en boca de tots avui dia i l’art no en queda exempt. Per posar un exemple, al districte barceloní de Sant Andreu, aquests dies hi han aterrat l’Iris Verge, ebrenca establerta a Barcelona, i en Miquel Hernàndez, veí del Clot, per engegar Tot podria ser diferent, un projecte artístic que durarà quatre mesos amb què recolliran el testimoni dels veïns i veïns del districte afectats pel preu de l’habitatge. La idea és elaborar, al final del procés, una instal·lació de carrer que visibilitzi els problemes del dia a dia i plantegi què podria fer-se de manera diferent.
Tot plegat prové del Sant Andreu Contemporani, un programa públic d’aquest districte barceloní dedicat a l’art contemporani que cada any otorga el Premi d’Arts Visuals Miquel Casablancas. Tot podria ser diferent és el projecte guanyador en la modalitat de mediació.
Fa de mal dir que Verge i Hernández arriben en un bon moment en aquesta zona de la capital catalana, però ara mateix, barris com els de la Sagrera estan començant a veure canvis en el seu entorn, ja que la nova estació de l’AVE de la Sagrera, una infraestructura que aparentment ha de suposar un progrés pel barri, també podria perjudicar els seus veïns i comerciants.
Aquesta és la idea que es desprèn de les queixes publicades per diversos veïns a través de les xarxes socials. “Moltes empreses privades estan edificant hotels, oficines i pisos al voltant de l’estació, això fa pujar el preu de l’habitatge al barri”, apunta Jaume Matas, de l’Associació de Veïns de la Sagrera.
Trobades amb els veïns
En què consistirà Tot podria ser diferent? Iris Verge, que prové del món de l’art, i Miquel Hernàndez, que és historiador, faran dues trobades amb diferents agents i col·lectius andreuencs afectats per la crisi de l’habitatge que travessa els barris d’aquest districte.
La primera reunió serà el pròxim 18 de setembre a les 18.30 h al Centre Cívic Sant Andreu i la segona, a l’octubre, però encara s’ha de concretar el dia. “S’està demostrant que l’habitatge és una de les principals preocupacions de la gent i, com que no s’està solucionant, volem fer-hi front des dels col·lectius que s’organitzen”, expliquen.
Aquests dies, precisament, estan immersos en la tasca de trobar veïns que vulguin compartir-los el seu testimoni. “Intentarem arribar a les històries petites de gent afectada o que hagi estat desnonada”, detalla Verge.
Art que no gentrifica
Un altre repte que s’han proposat és fer una instal·lació artística “que no sigui gentrificadora”. “Les institucions culturals tenen de vegades un paper gentrificador perquè transformen la geografia dels barris”, apunten.
En aquest sentit, Verge, que ve del món de la creació i la gestió d’arts visuals, afegeix que ha observat com, sovint, “l’art contemporani tendeix a ser elitista”. En contraposició, ells defensen la mediació cultural perquè segueix una metodologia que pot, precisament, transmetre el que “preocupa al carrer”.
Per fer més accessible l’art, la idea que tenen entre mans és estrenar, de cara al desembre, una instal·lació audiovisual que inclogui la idea d’uns murs i que voldrien situar-la en algun punt de Sant Andreu.
Segons expliquen, però, no començaran amb la creació artística fins que hagin fet les trobades amb els veïns de Sant Andreu. El procés es podrà anar seguint a les seves xarxes.
Els altres premiats en la Convocatòria d’Arts Visuals Miquel Casablancas 2025 són en la categoria Obra, Ali Arévalo, per La rebelión consiste en mirar una rosa hasta pulverizarse los ojos; en la de Projecte, Salva G. Ojeda, per Ni el frío del hierro / Ni el frío del viento / Tibio i en Comunicació gràfica, Clara Pessanha.
