El Centre d’Art Contemporani Can Sisteré acull fins al 15 de febrer l’exposició ‘Quejío’. Foto cedida
El Centre d’Art Contemporani Can Sisteré acull fins al 15 de febrer l’exposició Quejío, del fotògraf Pablo Alejandro, un jove artista de Santa Coloma de Gramenet profundament influït per la tradició flamenca. La mostra desplega una col·lecció d’imatges intimistes acompanyades de textos propis, amb un fil conductor que explora la natura, la fatalitat, l’amor i la mort.
Pablo Alejandro (Santa Coloma de Gramenet, 1995) és català, però amb una herència cultural que l’ha connectat amb el flamenc des de molt petit. La seva mare, originària de Toledo, va fer que aquest gènere estigués present al si de la família, convertint-se amb els anys en una inquietud personal de l’artista. En la seva obra, el flamenc no només inspira l’estètica, sinó que també guia la manera d’abordar temes universals que sovint tracta l’art.
El nom de l’exposició
Inicialment, la mostra havia de titular-se Seguiriya, però aquest fotògraf va considerar que aquest terme era massa pretensiós i difícil d’interpretar pel públic. Finalment, va optar per Quejío, una paraula que al flamenc fa referència a la veu que expressa dolor o pena profunda, un ¡ay! llarg i afligit que l’artista veu com la millor manera de recollir el patiment de l’ànima i transmetre l’essència de la seva exposició.
El treball exposat ha estat comissionat per Mateo Pérez, que ha actuat “més com a acompanyant que com a comissari convencional”, ajudant l’artista a resoldre dubtes i donar coherència narrativa a la mostra. Alejandro explica que ha tingut llibertat creativa per explorar les seves pròpies idees i experiències, construint una exposició que reflecteix una mirada íntima i visceral. Lluny de convertir-se en una retrospectiva dels treballs fets fins ara, finalment se centra en les seves darreres creacions, més fresques i experimentals.
‘Quejío’ sorgeix d’una intensa i profunda reflexió. Foto cedida
Donar significat amb els budells
Segons Pérez, aquesta exposició ha estat una veritable oportunitat i un exercici creatiu que ha consistit a enfrontar-se a una gran quantitat de fotografies dels últims anys, esteses sobre el terra d’una habitació, per ordenar-les i entendre-les.
Com explica el comissari, ser fotògraf implica dos moments: fer la fotografia i significar-la. Per aquest motiu, el repte d’aquesta exposició no s’ha resolt amb una metodologia formal, sinó amb una aproximació visceral, feta “amb els budells”. Ha estat com bregar amb un toro que és alhora un mirall: “Si tota fotografia és un autoretrat, enfrontar-s’hi és com mirar aquest toro: una taca negra que envesteix i que, al final, no és altra cosa que el reflex d’un mateix”.
El resultat d’aquest mirar cap enrere i cap a dins no és una crònica, sinó “una espècie de cançó: greu, solemne, de ritme lent i sincopat, on cada silenci pesa tant com una nota”. En aquest compàs es mou el colomenc, convidant l’espectador a descobrir una vida marcada per la urgència, l’amor i la mort, però també per una tendresa obstinada que s’obre pas entre les ombres. El comissari afegeix que aquesta exposició “és una plaça, el fotògraf es col·loca enfront del seu propi toro, sota les mirades de tots nosaltres i, al compàs d’una seguiriya, ens deixa sentir el seu Quejío.”
‘Quejío’ es pot visitar des de l’11 de desembre a Santa Coloma. Foto cedida
De l’afició a la passió
Fotògraf autodidacte, va començar a interessar-se per la fotografia el 2018, mentre cursava l’últim any de la carrera d’Empresarials a París. Tot i que inicialment va ser una afició, la fotografia va anar prenent un paper central a la seva vida, després de passar per la Nau Bostik, al barri barceloní de la Sagrera, on va formar part del col·lectiu de La Perversa. Allà va començar la seva carrera artística.
La seva pràctica fotogràfica combina impuls i reflexió: primer captura, després revisa i busca significats. En aquesta exposició, ha volgut separar-se del seu treball més tècnic en el laboratori i explorar la dimensió conceptual, amb imatges i textos que s’alineen amb els seus interessos actuals. En aquest sentit, es mostra agraït de l’oportunitat que Can Sisteré li ha donat per experimentar.
L’artista combina una sensibilitat flamenca amb una preocupació pel concepte i la materialitat de la imatge. Des dels seus inicis experimentant amb processos alternatius i la impressió fotogràfica, ha evolucionat cap a una etapa més conceptual, on la narració i l’expressió emocional són centrals.
Com i quan veure l’exposició
Segons ell, la mostra no busca encaixar en un marc temporal o narratiu concret. L’espectador ha de deixar-se portar per una experiència visceral, simbòlica i abstracta, on la contemplació de cada imatge desperta emocions i reflexions íntimes.
La mostra es pot veure al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré fins al 15 de febrer. L’horari és de dimarts a dissabte, de 17 a 21 h, i dissabtes i diumenges, d’11 a 13.30 h.
Una de les obres que s’exposen a ‘Quejío’. Foto cedida
