‘Amb llum pròpia’ visibilitza com el teixit associatiu i cultural del Poblenou ha fet que alguns veïns superin situacions de soledat no desitjada. Foto: Gustavo Germano
Sovint es diu que és impossible sentir-se sol a Barcelona. Sempre hi ha activitats a fer, gent per conèixer, però, alhora, la impersonalitat de la ciutat ho posa difícil. Quin remei hi ha per a qui no se sent acompanyat? No hi ha una única resposta, però l’entorn, i en el cas de Barcelona, el barri on es viu, segurament hi juga un paper important.
El barri del Poblenou és un bon exemple de zona on el teixit associatiu ha ajudat diverses persones a superar situacions de soledat no desitjada. Per conèixer de prop algunes d’aquestes històries, des del passat 4 de setembre s’exposa a la façana de la Fundació Carulla el resultat del projecte fotogràfic Amb llum pròpia. Es tracta de tretze retrats que mostren com la vida de barri és important per evitar la soledat.
Cada imatge va acompanyada d’una història al web de la Fundació per conèixer relats com el de l’Abdul, un jove de Ghana que ha refet la seva vida al barri o la d’en Miquel, un home gran que va amb cadira de rodes i fa una dècada que viu al Poblenou, “un barri que considera la seva llar”, com s’afirma al mateix web.
Aquestes i altres històries són les que ha captat l’objectiu de Gustavo Germano, un fotògraf del barri del Born d’origen argentí. Tot plegat es tracta d’un projecte dins del programa de mediació cultural Gent del Barri de la Fundació Carulla, la qual es va instal·lar al Poblenou l’any passat amb la voluntat de convertir-lo en un espai de referència per a les activitats amb impacte social. “Volem tenir una mirada de barri i hem fet aquest projecte per estar a prop de la gent i per evidenciar que el Poblenou és casa seva”, apunta Marta Esteve, directora de la Fundació.
I com s’explica la soledat a través d’una foto? Germano ho detalla: “És important l’enfocament per no caure en estereotips. El que retrato són històries de gent que ja ha passat pel moment de soledat, ja que no volia transmetre-ho com una cosa permanent. Al final, episodis així n’hem passat tots”, detalla des d’un inici el responsable del projecte.
El fotògraf afegeix que va ser cabdal reunir persones diverses per tenir un relat plural i per això a les fotografies hi veiem persones joves, grans, d’ètnies diferents, amb diversitat funcional i mental per “tractar la soledat des de múltiples vessants”.
Triar un lloc simbòlic del barri
El projecte va arrencar al maig, quan Germano va entrar en contacte amb entitats del Poblenou com l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, la Fundació Carulla, el Centre Cívic Can Felipa, la Fundació Pere Mitjans o el Centre Moral i Cultural del Poblenou per conèixer persones que haguessin superat moments de soledat gràcies a aquests espais. Els tretze participants havien de triar un lloc del barri que fos important.
Una de les dones fotografiades és Laura Azarola, una de les responsables de la Fundació Pere Mitjans, que treballa en la integració de persones amb discapacitat. En el seu cas, va escollir fer la foto al Centre d’Imatgeria Festiva del Poblenou Can Saladrigas, lloc de referència per a la Pere Mitjans, ja que sovint participen de diverses cercaviles i allà s’hi guarden els gegants.
El fotògraf també destaca la història de la Magda, una dona gran que des de jove s’ha implicat al Centre Moral i Cultural. Ara que el seu marit està convalescent aquest espai ha sigut de gran ajut per a ella.
La Magda i en Roell són alguns dels tretze protagonistes de la mostra fotogràfica. Foto: Gustavo Germano
“Tot i la gentrificació, el teixit veïnal continua”
Amb tot, el projecte vol donar llum a històries humanes del barri, però també reivindicar l’esperit popular de la zona, que sovint queda eclipsada per la gentrificació. “Hi ha molts expats aquí i fer que la gent del barri sigui protagonista del barri és molt maco”, diu la directora de la Fundació Carulla.
Al seu torn, el fotògraf explica que ha tingut l’oportunitat de conèixer el barri amb profunditat i que ara li “encanta”. “Tot i la gentrificació, que expulsa els veïns, el teixit veïnal continua”, afegeix.
Finalment, els tres participants consultats per Cultura B recorden amb alegria el dia de la inauguració. “Vaig tenir un sentiment de rebel·lia i d’orgull de barri molt gran en pensar per tenir prou infraestructura per tirar endavant un projecte així”, conclou Azarola.
La mostra es pot veure a la façana de la Fundació Carulla (carrer dels Almogàvers, 214) fins a finals d’any.
