Els finalistes del concurs eren els estudiants Jan Llorca i Rosalia Matutano. Foto: Cultura B
“És important que els adults insisteixin que parlem en català, però penso que hauria de sortir de nosaltres mateixos”, explicava aquest dijous a Cultura B Rosalia Matutano, una estudiant de quart de secundària de l’Institut Quatre Cantons, del barri barceloní del Poblenou, després de guanyar una final de rap improvisat que s’ha celebrat en aquest centre a mode de prova pilot i que es vol estendre a altres instituts catalans.
Tot plegat es tracta del projecte educatiu Catalunya Rookies, que té al capdavant Joël Prieto i Jordi Estivill, membres de la cooperativa Versembrant, uns rimadors experts que abans que se t’acudeixi una paraula que acabi com “farina”, ja te n’han deixat anar quatre. Aquests malabaristes dels mots van aterrar fa mesos a dos instituts del districte de Sant Martí, el Quatre Cantons i el Bernat Metge, amb un objectiu clar: difondre la llengua catalana.
“El rap és una excusa per connectar amb la cultura, que és de tots, vinguin d’on vinguin, perquè qui arriba a Catalunya és català”, deia Estivill en acabar el certamen de freestyle. L’expressió de satisfacció que feien tots dos resumia a la perfecció les hores que han dedicat a ensenyar a una vintena de joves d’aquest centre com es rapeja. El grau de dificultat era majúscul, sobretot pel que va mostrar una enquesta feta per conèixer els usos lingüístics dels alumnes. “Els resultats eren devastadors, pràcticament el 100% de l’aula no parla català a casa o amb els amics”, lamentaven.
Quan cantar en català és més fàcil que parlar-lo
Una llengua s’aprèn parlant-la, però el resultat de la prova pilot ha demostrat als representants de Versembrant que hi ha joves a qui els resulta més fàcil rapejar en català que parlar-lo en el seu dia a dia, fet que troben “bastant impactant”.
La manca de català, de fet, va ser evident durant la jornada. Si es parava l’orella, l’idioma que predominava era el castellà. Ara bé, tots complien quan agafaven el micròfon i rapejaven amb les paraules que sortien a la pantalla, tot i els dubtes sobre què volien dir paraules com “transacció” o “corsari”. Moments de desconcert que se solucionaven amb enginy, o que també feien sortir sentències de l’estil “Yo es que no entiendo el catalán” per part d’un alumne. Malgrat això, la rima fluïa.
El projecte educatiu Catalunya Rookies té al capdavant Joël Prieto i Jordi Estivill. Foto: Cultura B
“Sí que parlem català, però no volem imposicions”
Un jurat format per alumnes anava triant en cada ronda el grup que ho havia fet millor fins que va arribar el moment del duel final, entre la Rosalia Matutano i el Jan Llorca, un estudiant també del Quatre Cantons. La desimboltura d’ella va fer decantar la balança. Tot i perdre, ell comentava que havia valgut la pena l’experiència: “Està bé que hàgim fet això perquè les noves generacions no fan servir gaire el català”. Per la seva banda, i preguntada també per qüestions lingüístiques, la guanyadora deia el següent: “Sí que el parlem, el que passa és que no volem que se’ns imposi, perquè si et diuen ‘parla català, parla català’, no ho acabaràs fent”.
Val la pena recordar que la darrera enquesta d’usos lingüístics evidenciava que només el 25% dels joves té el català com a llengua habitual. Tanmateix, la Rosalia creu que el català està “més naturalitzat del que es pensa”. Una altra qüestió: i el rap en català, com els ressona? “En general, el rap l’escoltem en castellà i haver de fer-ho en català ha fet evident que no tenim un lèxic tan complet”, afegia Matutano. Tanmateix, la guanyadora creu que se n’ha sortit perquè llegeix força: “Des que soc petita, a casa escrivim poemes a les targetes dels aniversaris, i per això em resulta fàcil mirar com acaben les paraules, buscar que soni bé i que quadri la mètrica”.
Fins quan serà transgressor fer rap en català?
“Espero que arribi un dia en què siguem de la vella fornada i ens preguntin per què ensenyem això tan tradicional de rapejar en català”, diuen des de Versembrant. És evident que el rap en català no és nou, ja que fa més de deu anys que existeix i forma part de l’escena musical. Tanmateix, Prieto i Estivill en fan una lectura crítica: “Han sortit tants estils i vivim en aquesta mena de dictadura de l’escena urbana, que cal continuar defensant la tradició i la mètrica del rap”.
Finalment, els representants de la cooperativa s’acomiaden i animen la Rosalia que continuï rimant. Ella, però, diu que el rap no “serà el seu futur hobby”. Almenys aquests joves ja han tastat el rap sense vergonya. No hi ha dubte que aquesta experiència els farà pensar que rimar en català no és cap conya.
L’acte s’ha celebrat aquest dijous a l’Institut Quatre Cantons del barri del Poblenou. Foto: Cultura B
