Anna Cornudella s’ha estrenat en el món del cinema amb ‘The human hibernation projecte’. Foto cedida
Un dels grangers dels Estats Units que apareix a la pel·lícula The human hibernation project de la cineasta Anna Cornudella (Terrassa, 1991) afirma, fent referència a unes paraules d’un personatge que explica contes i llegendes, que “gairebé totes les criatures amb qui coexistim no van a dormir”. Aquesta és una petita escena d’aquest fals documental que fa poc va ser premiat a la Berlinale, el famós Festival Internacional de Cinema de Berlín. Una història que té l’origen en el moment que Cornudella va llegir un article que explicava com un porc espí australià va començar a hibernar per sobreviure després d’uns incendis i que es va poder veure el passat 15 de novembre a l’Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona.
El relat d’aquest èxit té un capítol important el gener del 2019. Va ser quan Cornudella va presentar el seu projecte al MACBA en companyia del neurocientífic Matteo Cerri, qui l’havia ajudat en el procés de recerca per conèixer al detall tot el que té a veure amb la hibernació. Llavors el que es va poder veure va ser una peça cinematogràfica de 20 minuts que més endavant es transformaria en aquest film que planteja un escenari on el futur de la raça humana està amenaçat per un canvi climàtic bastant més greu que l’actual, fent servir de fil conductor la desaparició d’un nen que es desperta prematurament de la seva hibernació i el viatge que emprèn la seva germana per buscar-lo.
Per sobreviure a aquesta realitat amenaçant, la pel·lícula de Cornudella s’imagina un món on els humans hibernem durant tres mesos. “El que faig és mostrar un ésser humà que es relaciona diferent amb la naturalesa”, explica la cineasta a Cultura B. “La hibernació no deixa de ser una forma de vida diferent. No és dormir, és un estat de la consciència molt diferent. Tot el sistema neuronal es desconnecta, per exemple”, afegeix.
El fet que Cornudella comences a treballar en aquest fals documental abans de l’arribada de la pandèmia va provocar que el febrer del 2020, amb l’esclat del coronavirus, el món real ens portés als humans a una mena d’hibernació. “Quan va començar la pandèmia ja havia presentat el projecte al MACBA i la gent em deia que havia passat el que jo plantejava, com per exemple que els animals ocupessin nous espais”, afirma la terrassenca. Cornudella havia buscat “idees i plantejaments sobre com parar el canvi climàtic” i de sobte va venir una pandèmia terrible. “Va posar fre a un ritme de vida que no és sostenible per a nosaltres i la resta d’espècies”, diu.
Un fragment del fals documental de Cornudella. Foto cedida
Gairebé tota la pel·lícula està filmada als Estats Units, on Cornudella va mantenir trobades amb grangers de diferents estats. “Tenen uns territoris molt amplis i aïllats. Nosaltres no tenim la consciència que tenen ells de la convivència amb les espècies”, assegura. Una part del rodatge també la va fer al Ripollès. “Aquí el món rural és a prop de la ciutat, però entre aquests dos mons hi ha moltes coses en comú”, afegeix.
“Un salt mortal”
Cornudella ha assaborit l’èxit cinematogràfic en el seu primer treball després d’haver-se graduat a l’ESCAC ja fa una dècada. “He fet una mena de salt mortal. Jo em vaig desencantar amb el cinema perquè entenia que no encaixava a les escoles de cinema, on hi ha unes pràctiques molt concretes, i vaig acabar fent direcció artística i projecte de videoart”, afirma la terrassenca. La seva primera idea era fer el projecte ella sola “amb una càmera i 10.000 euros”, però tot plegat “va agafar embranzida i atreia molt l’atenció”. En aquest punt, la cineasta fa una reflexió sobre el cinema espanyol: “Li costa apostar per projectes que siguin arriscats, però al mateix temps el públic té ganes de veure coses diferents. I una temàtica que toca el canvi climàtic genera molt d’interès”.
Qui sí que va arriscar va ser ella perquè tot el procés per acabar fent aquesta pel·lícula, la qual en part ha estat possible gràcies a una beca d’Art Jove, es pot resumir en la idea de tirar-se la piscina –amb salt mortal–. Perquè, tal com ha explicat diverses vegades, al principi pràcticament no projectava res amb aquest projecte. I fa pocs mesos va trepitjar la Berlinale.
