La Sant Andreu Jazz Band va quedar segona al concurs Essentially Ellington, celebrat el maig del 2025 al Lincoln Center de Nova York. Foto cedida
Amb la mateixa passió per l’ensenyament que pel jazz, el músic i professor Joan Chamorro va impulsar, ara fa vint anys, un projecte amb l’objectiu de transmetre a les noves generacions el seu amor per aquest gènere. Així va néixer la Sant Andreu Jazz Band (SAJB), que ha impulsat carreres com la d’Andrea Motis, Rita Payés, Èlia Bastida o Joan Mar Sauqué. Des de la Jazz House del carrer Virgili, Chamorro dirigeix una jove orquestra formada per músics d’entre 7 i 21 anys. “La meva motivació és veure com es van situant al panorama professional del jazz des de ben joves i que són feliços amb el que fan, que per a mi és el més important”, explica a Línia Sant Andreu.
Un dels objectius de la SAJB és donar visibilitat a la feina que fan els alumnes, sigui a través de la música en directe o de gravacions. El 2025 van publicar set discos i, en total, n’han enregistrat gairebé un centenar. Cent discos en vint anys és una xifra que impressiona i, segons Chamorro, “no és normal, i menys per a un projecte independent”. Tot i això, la publicació de discos és una peça clau de la seva metodologia, ja que permet deixar constància de la feina i l’evolució dels músics, tant individualment com en conjunt.
Entre aquesta producció hi ha àlbums que impliquen tota la formació, d’altres centrats en projectes específics i també la col·lecció Joan Chamorro presenta, en què el director dona a conèixer a un dels músics quan ja ha assolit una certa maduresa artística. “És important que tota aquesta gent que porta aquí des dels 10, 11 o 12 anys pugui gaudir de créixer i de tenir un disc amb el seu nom”, destaca Chamorro, que calcula que d’aquesta col·lecció s’hauran publicat 25 discos.
Músics professionals
L’Èlia Bastida va formar part de la Sant Andreu Jazz Band durant set anys, entre el 2013 i el 2020. Tot i que va entrar-hi amb gairebé 18 anys i portava des dels 4 estudiant violí, la seva trajectòria musical va virar de la música clàssica al jazz gràcies a Chamorro, que li va proposar de tocar una peça d’aquest gènere. “Em va encantar, era un estil que em permetia molta llibertat de creació. Vaig decidir dedicar-me al jazz perquè em va apassionar”, recorda. A banda de descobrir la seva passió per aquest gènere, Bastida també va aprendre a la SAJB a tocar el saxo tenor i va començar a endinsar-se en el cant de jazz. Avui dia, s’hi continua dedicant.
Familiaritzant els joves amb les dinàmiques de la gravació i dels concerts, Chamorro busca que, des de ben petits, siguin i se sentin músics. “Es graven discos a nivell professional i es fan gires professionals amb gent molt bona del món del jazz, cosa que ja et col·loca a primera divisió”, apunta Bastida. Per la seva banda, Elsa Armengou, primera trompetista de la formació, confirma que aquesta experiència li ha donat molta seguretat a l’escenari. “He fet tants concerts que ja no em poso nerviosa”, assenyala la jove, que va entrar a la SAJB amb sis anys.
Amb el temps, la Sant Andreu Jazz Band s’ha consolidat com un dels projectes artístics i pedagògics de referència del jazz internacional. Això fa que, més enllà de les vivències, els seus integrants vagin construint currículum. “Surts de la SAJB amb un nom, i això és indiscutible”, sosté Bastida. Un aspecte clau, segons la violinista i saxofonista, és que l’aprenentatge es fa des de l’estima per la música: “El Joan mai insta a competir, sinó a gaudir, i això et porta a anar creixent i creixent”. Chamorro ho confirma “Treballant així vaig veure que els nens s’engrescaven, es motivaven i cada cop sortien més joves amb ganes d’expressar-se”.
Constància i esforç
El motor que va impulsar la creació de la Sant Andreu Jazz Band és el mateix que la manté viva vint anys després. No hi ha cap fórmula secreta, només ganes d’ensenyar i compartir el jazz amb molta dedicació. “Tot plegat ho he aconseguit a base de temps, de dormir una mica menys per poder treballar, de pensar en els repertoris… Molt d’esforç i també la disposició de pares i alumnes”, detalla Chamorro. Amb els anys, ha après que l’important no és només “ensenyar el que saps”, sinó també “com motives i com acompanyes”, especialment quan es treballa amb músics tan joves. “Tenim una mescla d’edats, entre els 13 i els 21, i això ha sigut una mica el secret de la jazz band”, afirma.
Un moment màgic
Chamorro dubta quan ha d’escollir un dels moments especials viscuts amb la Sant Andreu Jazz Band. Després de recordar la filmació de la pel·lícula A film about kids and music (2012) i els concerts que la formació ha fet arreu del món, es decanta per una experiència viscuda el 2025: el viatge a Nova York per participar en el prestigiós concurs Essentially Ellington, on van quedar segons. “Va ser un moment molt màgic”, recorda, i afegeix: “Que en Wynton Marsalis [reconegut trompetista i impulsor del certamen] reconegués la nostra feina va ser un somni”.
D’altra banda, Chamorro no té cap dubte: se sent profundament orgullós de la feina feta aquests vint anys i, sobretot, dels músics que han aconseguit continuar les seves carreres musicals. “M’enorgulleix molt”, afirma.
