La porta d’entrada a l’actual espai de l’Ateneu. Foto: Línia
Fa un parell de setmanes saltaven totes les alarmes a Sant Boi de Llobregat. Un arbre d’enormes dimensions, en concret un pi probablement centenari, queia sobre la teulada d’un dels edificis de l’antic Ateneu Santboià que encara resten dempeus, afortunadament sense provocar ferits.
El veïnat més vinculat amb l’espai, que s’aplega en l’Associació Amics de l’Ateneu, entitat derivada de la plataforma Salvem l’Ateneu constituïda l’any 2010, no trigava a reaccionar. I ho feia amb la recuperació a les xarxes de la campanya #SalvemLAteneu, amb la qual denuncia la degradació de l’indret on vint anys enrere s’aixecava l’Ateneu Santboià, una de les institucions més emblemàtiques de la història recent de la vila i que encara està molt viva en l’imaginari col·lectiu, especialment entre la ciutadania de més edat.
“Els meus avis es van conèixer aquí”, recorda al Línia un dels dos membres de l’associació que ens obren les portes de l’Ateneu. O més aviat del que en queda dempeus, “després de dues dècades d’abandonament per part de les administracions”, denuncien a l’uníson els dos socis que ens mostren un espai que lluita per mantenir-se dret.
‘Zona zero’ santboiana
Realment, sembla que hagin caigut bombes damunt d’aquest indret, una autèntica ‘zona zero’ en versió santboiana just al costat de la carretera d’accés al municipi. O que un terratrèmol hagi devastat el que un dia no gaire llunyà va ser un dels llocs de trobada, festa i diversió de diverses generacions de santboians i santboianes.
El que s’hi veu fa mal a la vista, sobretot si comparem l’espai actual amb el que mostren les fotos que encara es conserven a la caseta de l’entrada, la qual la gent de l’associació ha recuperat i rehabilitat per fer-hi les activitats a l’hivern i quan fa mal temps.
“És un espai petit –en donem fe–, només per a 50 persones, i les activitats més grans les fem als jardins, que teòricament poden acollir fins a gairebé un miler de persones”, especifiquen els dos representants del col·lectiu que ha mantingut l’activitat cultural –un dels eixos principals dels Amics de l’Ateneu juntament amb la recuperació arquitectònica– des de la fallida de l’antic bingo i el tancament del complex, a finals de la dècada del 1990.
Els ‘jardins’ són l’antiga pista de ball amb un escenari al fons on se celebra la Festa Major Alternativa des de fa més de vint anys. I també l’Atechneu, un festival de música tecno que enguany arriba a la seva desena edició. Socis i sòcies n’ultimen els preparatius mentre nosaltres parlem a peu de pista.
Procés veïnal
“El 2008 va cedir una columna a la kafeta, i gràcies a la pressió veïnal es va aconseguir que l’Ajuntament, dirigit aleshores per Jaume Bosch, recuperés la titularitat de l’espai, actualment de propietat municipal”, continuen el seu relat els dos activistes.
Una mica més enllà hi ha les restes de l’antic teatre, del qual se’n conserva l’estructura de la coberta. El seu enderrocament per amenaça de ruïna, el 2017, va arribar després d’una etapa de protestes veïnals que van acabar en un procés participatiu autoorganitzat, l’any 2014, “que va decidir que l’Ateneu s’havia de recuperar per al poble”, rememoren i remarquen des de l’associació.
Des de la perspectiva dels activistes, “el resultat del procés no es va aplicar, ja que l’Ajuntament té els seus propis plans respecte de l’espai sense tenir en compte l’associació”, perquè, diuen, li fa “nosa”. Aquest projecte es concreta en un Pla d’Usos, un document on s’especifica que l’Ateneu ha d’esdevenir un “gran equipament de ciutat i de futur, capaç de convertir-se en un espai per a la pràctica cultural ciutadana”. Actualment, tot plegat està pendent d’un estudi previ per integrar el projecte en el terreny de la zona, segons asseguren des de la Casa de la Vila, a escassos metres de les restes de l’Ateneu.
“No volem un equipament cultural amb una programació asèptica”, responen des de l’associació, que té com a ideari “la transformació social” i que vol la rehabilitació progressiva de l’espai, començant per l’antic bingo avui tancat, i mantenir els usos culturals “actuals”. “Si fos per ells, ho tirarien tot a terra i farien un hotel balneari al costat de les termes”, critiquen els ‘amics’ de l’Ateneu, que lamenten que en vint anys “no s’ha rehabilitat res” i avisen que l’espai cada cop es degrada més. “L’arbre caigut no és un fet aïllat, és un crit d’alerta”, conclouen.
El projecte de l’Ajuntament
Segons el Pla d’Usos projectat per l’Ajuntament, el futur Ateneu ha de ser un equipament per a la pràctica cultural ciutadana. Concretament, “un espai de suport a la creació multidisciplinari, amb especial accent en les arts escèniques i musicals, i de formació tècnica artística i de gestió cultural”.
