Marquès (quart per la dreta) amb Baran al centre. Foto cedida
“El meu nom és Millie Baran. Vaig néixer a Polònia, al poble d’Oshmiana. Hi havia 6.000 jueus. Ara no n’hi ha ni un. Cap jueu viu hi va tornar després de la guerra”. Aquest és el testimoni d’una de les últimes supervivents de l’Holocaust, de 98 anys, i l’inici de la primera de les tres cançons que el compositor i pianista vallesà Albert Marquès ha fet amb la dona. Coincidint amb el Dia Internacional de la Memòria de l’Holocaust –27 de gener– i amb el 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, l’artista de Granollers ha publicat l’EP Mir Zaynen Do, on es recorda l’horror nazi.
Es tracta d’una creació musical en el marc del projecte Ampl!fy Voices, que tal com el seu nom indica té l’objectiu “d’amplificar les veus de persones que sovint són tràgicament ignorades o oblidades i que tenen històries que han de ser escoltades”, explica Marquès. En la línia del que va fer amb Kathe Lamar, condemnat a mort als EUA, i amb el raper Pablo Hasél, el granollerí ha musicat el cas de Baran per “aconseguir que el món no oblidi les víctimes de l’Alemanya nazi”, diu l’artista, que lamenta que “d’aquí a pocs anys ningú podrà explicar en primera persona què va fer Hitler”.
Memòria contra l’horror
Marquès va conèixer la història de Baran durant una xerrada a l’escola dominical jueva laica on assisteixen els seus fills, a Nova York. “Em vaig sentir profundament commogut quan va relatar la seva infància i els horrors inimaginables que va patir més tard, fins al seu desplaçament a Nova York el 1949”, recorda el granollerí. Per això, Marquès no va dubtar a proposar-li participar en el projecte. “Vaig creure important que els seus records nítids d’anys de persecució i esclavitud fossin relatats i preservats, especialment en aquests temps de creixent antisemitisme i negació de l’Holocaust”, afirma.
Fent referència a aquest context d’auge dels feixismes, Baran assegura que “és pertorbador que després de patir tant per ser jueva, ara a Amèrica es pugui reviure una situació similar”. “En aquells temps hi havia persones bones i intel·ligents com ara, però també un boig”, relata. Amb tot, la polonesa s’aferra a l’esperança. “Esperem que la gent sigui més sàvia aquest cop i no faci coses que no estan bé”, diu.“El món no hauria de tornar a ser així mai més”, sentencia.
Tres cançons per recordar
Tot plegat queda recollit en l’EP, les dues primeres cançons del qual es basen en el relat de Baran. “Una setmana després de l’entrada dels alemanys a Polònia, van treure 1.200 jueus de les sinagogues un dissabte i els van afusellar en una fossa comuna cavada per ells mateixos”, comença relatant, amb la música de Marquès de fons. “Mentrestant, a les dones ens van tancar en un gueto, fins que els nazis ens van portar a un camp de treball de Lituània i després al camp de concentració de Stuttof”, afegeix. Allà, recorda una experiència “terrible” fins que l’exèrcit rus les va alliberar.
Per posar punt final al seu relat i arrodonir la història, en la tercera i última peça de l’EP apareixen la filla de Marquès i la mateixa Baran amb les seves filles cantant la cançó Mir Zaynen Do, que dona nom a l’àlbum i que era l’himne de la resistència armada contra els nazis a l’Europa de l’Est. “Combinant-ho tot plegat amb les meves composicions, interpretades per alguns dels músics de jazz més importants de Nova York, la història de Millie té el potencial d’arribar a persones de tot el món”, conclou el vallesà, que presentava l’EP el 2 de febrer en un pub de la ciutat nord-americana.
