Un canó i gegants en una discoteca: quan la cultura popular es reinventa

Imatges de la cercavila del canó, on es poden veure tots els seus personatges en plena acció. Foto: Blai Ortiz

A Sant Andreu del Palomar ja s’hi respira Festa Major. El passat 23 de novembre, el canó de festes i tots els personatges que l’acompanyen van anunciar, en una cercavila, que la festa grossa ja és aquí. Una manera original de donar el tret de sortida —mai millor dit— a una celebració que sempre preparen amb molta il·lusió i que demostra que aquest indret barceloní “conserva encara la seva ànima de poble independent de la capital catalana”.

Ens ho explica Sergio Diéguez, el president de la Germandat Andreuenca, l’entitat que cada any organitza aquest acte i que agrupa gegants, capgrossos, grallers i trabucaires. És una associació amb un paper clau en l’organització d’una festa major amb què senten que Sant Andreu “encara és poble” i que manté viva “la seva ànima i essència”.

Teatre de carrer amb ànima de cultura popular

Ben puntuals, a les 12 h del migdia, van arrencar des de la plaça de l’Estació cantant corrandes i repassant l’actualitat andreuenca en un espectacle de teatre de carrer carregat de sàtira i humor: la cercavila del canó. Per trobar els inicis d’aquest acte curiós cal retrocedir trenta-nou anys, quan la Germandat va tenir el seu primer canó de festes, concebut per tirar caramels, com passa en altres poblacions catalanes. Malauradament no va funcionar bé i va caure en desús. No va tornar a sortir al carrer fins que, l’any 2000, va renéixer amb la creació de l’Esclat Santandreuenc, que avui marca l’inici de la Festa Major i que, segons Diéguez, és l’acte que més cuiden i consenten. “Aquest acte és el millor que fem per Festa Major a Sant Andreu. És el moment en què es poden veure tots els balls populars i la imatgeria andreuenca: els gegants, els capgrossos, el ball de rams, de teixidores, el Colomí, les bèsties de foc… Tot el que ens identifica com a poble”, afegeix aquest andreuenc. La cita és aquest dissabte 29 de novembre, a les 19 h, a la plaça del Mercadal.

Pel que fa a la cercavila del canó, un cop recuperat l’element per a l’Esclat, van decidir donar-li més protagonisme, com fan a la Barceloneta, i acompanyar-lo d’una història plena de personatges “tocats de l’ala” que repassen l’any amb sàtira i humor per fer riure el públic, especialment les famílies, mentre anuncien que arriben les festes.

Sant Andreu canta quan arriba el Canoner

Tot i declarar-se independents de Barcelona, també fan sàtira del que passa a la gran ciutat. Enguany, per anunciar la cercavila del canó, han parodiat la campanya de promoció que l’Ajuntament de Barcelona va encarregar al realitzador i escenògraf Lluís Danés, amb el vídeo en què la cantant Gemma Humet cantava a la Mercè. Amb aquest pretext, els personatges del Canó de Sant Andreu del Palomar han fet, un any més, sàtira de l’actualitat que els envolta.

A la cercavila hi participen personatges icònics de la festa. El principal és el canoner, que actua com a mestre de cerimònies i porta la batuta de l’acte. Cada personatge té el nom d’un carrer de Sant Andreu, fet que permet que els veïns els reconeguin. Hi trobem, per exemple, l’alcalde Fabra i Puig, paròdia del poder polític que canvia segons els seus interessos; Narcís Sala, l’artiller, que representa el món dels vicis; Concepció Arenal, que encarna la burgesia rica i creguda; o la monja, que simbolitza la religió i que recorda insistentment que la Festa Major es fa en honor a Sant Andreu Apòstol. L’última incorporació és el coronel Santiburcio, un homenatge en clau de sàtira al poder policial i a les antigues casernes militars que hi havia en aquest indret.

L’humor, la sàtira i l’espectacle, ben presents a la cercavila del canó. Foto: Blai Ortiz

Tots aquests personatges apareixen únicament durant aquesta cercavila del diumenge previ a la Festa Major. Els nens sempre pregunten on viuen, ja que desapareixen la resta de l’any i no tornen fins a l’any següent, explica Diéguez, que afegeix que aquest acte, que va començar fa vuit anys amb molta improvisació, ha acabat convertint-se en un dels més treballats de l’entitat i dels més esperats pels veïns.

Gegants d’arreu en una discoteca

Més enllà de la cercavila del canó i de l’Esclat andreuenc, aquests dies també s’ha preparat una exposició ben interessant. Es tracta d’una mostra gegantera que ja fa catorze anys que organitzen i que han anat adaptant fins a arribar a la idea actual. Fa uns anys hi exposaven els seus gegants i els de totes les escoles de Sant Andreu, però es repetia cada any i se’ls feia monòton. Per això van optar per establir una temàtica anual i jugar-hi. Enguany, els gegants són en una discoteca, i els nens i nenes poden veure-hi les grans figures amb què sempre han tingut un vincle especial. La mostra, que es pot visitar fins aquest divendres 28 de novembre a l’Espai Josep Bota de la Fabra i Coats, inclou alguns dels convidats a la trobada de gegants d’aquest cap de setmana, com els Gegants de la companyia Comediants o els Gegants de Sant Isidre (València), unes figures peculiars i difícils de veure habitualment.

Exposició dels gegants de Sant Andreu del Palomar en format discoteca a la Fabra i Coats. Foto: Blai Ortiz

Fa poques setmanes també van estrenar un nou espai expositiu per als seus gegants, ubicat a l’antiga estació de tren de Sant Andreu del Palomar. A partir d’ara, els veïns podran gaudir de les figures cada dia (sempre que no siguin fora ballant). Aquesta era una reivindicació històrica, ja que els gegants anaven d’un lloc a un altre i l’entitat veia la necessitat d’exposar la imatgeria i, a llarg termini, fer-hi un centre cultural en aquest nou equipament, utilitzant les figures com a pol d’atracció. Per anunciar el trasllat dels gegants a l’estació, van difondre un vídeo humorístic en què els capgrossos prenen les claus de l’estació a la regidora del Districte, Marta Villanueva, en una mostra més de la vitalitat i entusiasme de la Germandat Andreuenca.

Si voleu veure aquesta explosió cultural, ho podreu fer aquest dissabte a les 11 h durant la passada de lluïment dels gegants forasters; al vespre, a l’Esclat andreuenc; i diumenge, en un matí carregat de cultura popular amb els trabucaires, els grallers i, com no podria ser d’altra manera, els gegants. Consulta tota la programació aquí.