El Museu del Renaixement, a Molins de Rei, serà el primer monogràfic dedicat als segles XV-XVII a Catalunya. Foto: Gemma Sánchez/ACN
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) té un total de 140 obres del seu fons distribuïdes per la metròpoli. La majoria es concentren a Barcelona, en llocs com el Museu Marítim, el Museu Monestir de Pedralbes o el Museu d’Història de Catalunya. Tot i això, moltes altres s’escapen dels límits barcelonins i es mouen per municipis com Esplugues de Llobregat, amb la Decoració de la Façana de la Fonda Marina, o l’emblemàtic Crist de Sant Cugat del Vallès, al Museu-monestir d’aquesta ciutat.
Però, per què s’han traslladat les peces? L’objectiu principal de desplaçar les obres del gran magatzem del MNAC respon a la necessitat de difondre i fer valdre el patrimoni artístic arreu del territori. Així, no només es comença a descentralitzar el fons nacional concentrat a Barcelona, sinó que també es pot contextualitzar i resignificar el valor de les peces a través de la mateixa ciutat que les acull.
En aquest sentit, si bé és cert que aquest intercanvi de materials és comú entre totes les entitats que formen part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, cal destacar dos casos concrets de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Museu del Renaixement de Molins de Rei i la Sala Smith del Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès.
Molins de Rei i la petjada del Renaixement
Potser pocs coneixen el passat renaixentista de Molins de Rei. En aquest municipi hi ha el Palau dels Requesens, un edifici del segle XV que va ser una parada habitual de monarques com Felip II i els reis Catòlics durant els seus viatges cap a Barcelona. De fet, el 30 de novembre del 1519, és aquí mateix on van confirmar a Carles V d’Alemanya –un dels màxims exponents culturals i polítics del Renaixement europeu– que seria el pròxim emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
A partir d’aquesta efemèride, i gràcies als vincles entre aquesta etapa històrica i el municipi, des de l’Ajuntament es comença a gestar la idea de crear el Museu del Renaixement de Molins de Rei, el primer museu monogràfic dedicat als segles XV-XVII a Catalunya. La intenció és “reivindicar un fet històric únic al municipi”, explica el director del museu, Damià Martínez, però també aprofundir en l’etapa renaixentista catalana a través d’un “edifici que va ser un escenari de la història”, remarca.
“Si una col·lecció és nacional, vol dir que és de tothom i, per tant, no pot ser que només estigui centralitzada i concentrada a Barcelona”
Amb tot, el Palau dels Requesens no només es transforma en l’espai idoni per investigar i explicar les particularitats d’una època que a Catalunya sempre ha tingut “una visió estereotipada”, diu Martínez, sinó que també les emmarca en un context únic on municipi, museu i obres conflueixen entre si.
“El cas de Molins és modèlic perquè recupera un edifici patrimonial carregat d’una història singular per al país i el municipi”, expressa el director del MNAC Pepe Serra, però també perquè obliga a moure l’herència patrimonial de Catalunya més enllà de la capital catalana, “canviant de forma substancial el mapa cultural”, ressalta.
En aquesta línia, Serra destaca que, “si una col·lecció és nacional, vol dir que és de tothom i, per tant, no pot ser que només estigui centralitzada i concentrada a Barcelona”. De moment, el MNAC ha destinat prop d’una quarantena de peces del seu fons al Museu del Renaixement de Molins de Rei, juntament amb les obres prestades d’altres entitats com el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida o el Museu del Prado de Madrid.
Recuperant Ismael Smith a Cerdanyola
Ismael Smith és una figura força desconeguda. Nascut a Barcelona el 1884, va ser el primer artista plàstic que Eugeni d’Ors va incloure entre els noucentistes, donant un alt valor a les seves escultures, il·lustracions i gravats. De fet, la seva popularitat es va escampar amb tanta rapidesa a l’època que molts el van considerar una de les grans promeses de l’art català. Un cop es va mudar als Estats Units, però, la seva trajectòria artística va caure en picat i Catalunya va oblidar-ne l’obra.
Des de fa uns anys, però, el Museu d’Art de Cerdanyola ha tret la pols de la memòria de l’artista i li ha dedicat, de forma íntegra, una sala on s’exposa el segon fons més extens de Smith a l’àrea metropolitana de Barcelona –després del MNAC–. En total, el museu disposa de prop d’una vintena dels seus dibuixos, una extensa sèrie de gravats i petits impresos, així com manuscrits, cartes i fotografies.
Davant d’aquesta tasca de recuperació del seu llegat artístic, el MNAC va cedir de forma permanent quatre peces de l’autor a l’anomenada Sala Smith de Cerdanyola per complementar un espai únic dedicat a la difusió de la seva figura. D’aquesta manera, i tal com passa a Molins de Rei, la ciutadania no es veu obligada a anar fins a Barcelona per conèixer la trajectòria d’aquest personatge. A més, però, també cal destacar que aquesta ciutat va ser clau en la vida de Smith, el qual va formar part de la colònia d’estiueig de Cerdanyola juntament amb altres personalitats de l’aristocràcia i de l’elit cultural del moment.
Entre les obres de Smith cedides del MNAC al Museu d’Art de Cerdanyola destaquen l’escultura Nano, un autoretrat del 1907, la màscara original que li va fer al seu amic –i conegut compositor– Enric Granados i, finalment, un cap policromat del Quixot.
