‘Hi! I’m Steven’ parla del barri Gòtic i de com els seus veïns resisteixen i es revelen. Foto: Sergi Panizo
A ningú se li escapa la situació que fa anys que pateix Barcelona amb el fenomen de la gentrificació i el turisme massiu, una problemàtica que es manifesta amb especial intensitat al cor de la ciutat. Per denunciar-ho, a unes dosis d’ironia importants, el Teatre Maldà ofereix una proposta escènica que és medicina pura.
Hi! I’m Steven, de Les Pinyes, parla del barri Gòtic i de com els seus veïns s’han hagut d’adaptar a un procés que ha portat aquest barri barceloní al límit. “Resisteixen gairebé com un acte de militància, sense poder viure còmodament, davant d’una autèntica invasió d’expats i de tot allò que comporta aquest procés que els expulsa del seu propi territori”, diu Noèlia Fajardo, actriu de l’obra.
El teatre visual i d’objectes és ben present a l’obra perquè forma part de l’adn de Les Pinyes. Foto: Sergi Panizo
Per preparar l’espectacle, Fajardo explica que van fer un treball d’exploració pel Gòtic, visitant diferents entitats com la Casa dels Entremesos, el Pati Llimona o l’Arxiu Històric, entre d’altres. Allà van parlar amb diversos veïns per entendre de primera mà la problemàtica, una situació que elles mateixes també experimenten, d’alguna manera, als barris on viuen: Sants i el Poble-sec.
Faula carregada de crítica
El resultat final és una peça teatral on no apareix cap testimoni concret, però sí l’essència col·lectiva de tots ells: allò que viuen cada dia. A través d’una faula carregada d’humor i crítica, tres paneroles (que representen tres veïnes) resisteixen vivint al Gòtic i decideixen rebel·lar-se davant el mal que provoca el turisme massiu a la ciutat i el poc respecte que molts expats mostren envers la cultura i la població autòctona. “Som les veïnes de baix i hem vingut a plantar cara”, diuen en un moment de l’obra. Amb una història senzilla volen sacsejar-nos i fer-nos empatitzar amb tres animalons resistents que intenten preservar l’ànima del barri davant d’una autèntica plaga que les vol exterminar i posar en qüestió la seva identitat individual i social.
L’obra teatral fa una crítica contundent al model de ciuta de Barcelona. Foto: Sergi Panizo
A qui agradarà (i a qui pot incomodar) l’obra?
Fajardo ho té clar: “Si un expat ens ve a veure, sortirà remogut, perquè literalment els ataquem. Critiquem la falta de respecte cap a la gent i la cultura d’aquí. Estaria bé que vinguessin, per prendre’n nota.”
I afegeix: “A qui agradarà? A les veïnes del barri: resistents, resilients i militants, que sobreviuen en un espai que les expulsa pels interessos econòmics de Ciutat Vella”. Una realitat, comenta, que malauradament també trobem en altres punts de la capital catalana i rodalia.
Per què el títol Hi! I’m Steven?
El títol sorgeix d’una història real i gairebé surrealista. Durant l’exploració per conèixer els veïns del Gòtic, un expat nord-americà anomenat Steven, que viu a Barcelona, els va demanar de fer-los unes fotos. Les artistes el van portar a veure llocs emblemàtics del barri, com l’església de Santa Maria del Pi o l’Arxiu Històric, on aleshores se celebrava el Corpus amb l’Ou com balla. Un xoc cultural digne de fotografiar.
En aquell moment, un altre turista va demanar, casualment, a l’Steven si li podia fer una foto mentre ell en feia d’elles… I, en presentar-se, l’altre també es deia Steven. Un moment còmic que la companyia va decidir aprofitar per titular la peça: una metàfora d’una invasió d’Stevens que substitueixen els noms i les vides dels habitants originals del Gòtic.
A banda de la gentrificació, la turistificació
Martí Cusó, veí i portaveu de Resistim al Gòtic, considera que Hi! I’m Steven reflecteix allò que els veïns viuen cada dia. Confirma que la situació que denuncia la proposta teatral és real i aporta context sobre la doble pressió que pateix el barri: la gentrificació i la turistificació.
Una crítica contundent al turisme massiu i als expats que no volen conèixer, ni respectar la cultura local. Foto: Sergi Panizo
Segons explica, el Gòtic arrossega l’estigma de ser un espai on “ja no hi viu ningú”, completament aclaparat pel turisme massiu que inunda el centre de la ciutat. Tot i això, insisteix que encara hi ha resistència: “Els veïns del Gòtic resistim i aguantem els efectes de la turistificació i la gentrificació, que ens expulsen del nostre propi barri.”
Cusó denuncia que la seva vida quotidiana s’ha tornat gairebé impossible: “No podem fer front als preus de l’habitatge perquè tot es destina a hotels, pisos turístics o lloguers de temporada. I en molts casos tampoc podem fer vida al barri perquè tot està enfocat als turistes”. El portaveu de l’entitat lamenta que el que havia estat un barri popular, de gent treballadora i humil, s’estigui transformant en un espai elitista i cada cop més buit de vida veïnal. Malgrat això, afirma que encara manté un bri d’esperança que reverteixi la situació amb més xarxa veïnal i nous veïns que sí que busquen fer comunitat.
Les Pinyes: companyes inseparables
Les Pinyes són una companyia nascuda el 2019, formada per tres companyes que havien estudiat juntes a l’Institut del Teatre: Marta Asamar, Cèlia Castellano i Noèlia Fajardo.
Treballen sobretot el teatre visual i d’objectes, un llenguatge molt present en aquesta producció que podeu veure al Maldà fins el 6 de novembre. En aquesta aventura han estat acompanyades per Ramon Micó, un barceloní que coneix de prop la problemàtica del turisme massiu i la gentrificació. L’obra dona continuïtat a les complicitats creades amb el veïnat del Gòtic quan van tirar endavant el projecte Herois Anònims de Catalina Florit i Joan Aguiló, l’estiu del 2023.
