Víctor Bocanegra presenta ‘Estocàstic’, un recull de cançons de collita pròpia. Foto cedida
Víctor Bocanegra ha presentat Estocàstic, el seu nou disc. Una obra que reuneix peces confessionals, més o menys autobiogràfiques, satíriques, líriques i de crítica social. Amb una trajectòria singular, lliure i profundament literària, Bocanegra ha construït un univers que transita entre el blues, el jazz, el rock, la cançó i la poesia. Un creador inquiet, incansable i fidel a un llenguatge propi que continua expandint amb cada nou projecte.
El resultat és un repertori ric, estimulant i ple de matisos, capaç d’entretenir i interpel·lar l’oient més curiós. El nou disc inclou també un bonus track, La cadira, un poema amb banda sonora de piano composta pel mateix autor.
Estocàstic, un treball coral amb diversos artistes
Maurici Villavecchia s’ha fet càrrec dels arranjaments i la direcció musical, convocant un estol de músics de primer nivell que han col·laborat en l’enregistrament fet els mesos de juny i juliol de 2025 a l’estudi HEeart Work del Prat de Llobregat. Entre ells, Javi Garrabella (baix i ajudant de direcció), Horacio Fumero (contrabaix), Pere Foved (bateria), Josep Traver (guitarra), Max Villavecchia (piano), Cece Gianotti (guitarra i veu), Andreu Simon (bateria i percussió), Xuan Sánchez (percussió), Gabriel Amargant (saxo), Òscar Latorre (trompeta), Liba Villavecchia (saxo) i l’enginyer de so Gerard Porqueres.
Amb Estocàstic, Bocanegra continua aprofundint en els llenguatges que li són propis com el blues, el jazz o el rock. Tot plegat combinat amb la vena personal i l’instint melòdic que sempre l’han caracteritzat. Cançons que esdevenen el suport natural d’unes lletres depurades i treballades, hereves d’una tradició cançonerística sòlida, però sempre oberta a noves formes d’expressió.
Víctor Bocanegra ha construït un univers que transita entre el blues, el jazz, el rock, la cançó i la poesia. Foto cedida
Una trajectòria musical inclassificable
Bocanegra, nascut a Barcelona l’any 1960, és una de les veus més personals i inclassificables de l’escena musical catalana. Es va formar en piano amb Rita Brosa, Àngel Soler i Agustí Fernández, i en cant amb Dolors Cortès i Kirby Navarro, combinant aquest aprenentatge més acadèmic amb l’efervescència creativa de l’Aula de Jazz i l’estudi de Maria Anglada al carrer Avinyó de la capital catalana. El 1978 va guanyar el concurs de cantautors Atticus, amb un jurat format per Àngel Casas, Françoise Cahuet i J.M. Pallardó, reconeixement que va impulsar els seus primers projectes, com els grups Patinet Violeta (1974) o Bocanegra (1984), amb qui va recórrer grans escenaris.
Víctor Bocanegra és una de les veus més personals i inclassificables de l’escena musical catalana. Foto cedida
