‘Walden 7 o la vida a les ciutats’ es pot veure a Can Felipa Arts Visuals, al Poblenou, fins al 26 de juliol. Foto: Marc Llibre / Can Felipa
“Volíem oferir a la Banca Catalana de Jordi Pujol una alternativa als polígons i als blocs d’habitatge com els de Bellvitge que fos humana, on la gent se sentís a gust”. Aquestes paraules són d’Anna Bofill, una de les arquitectes que va idear el Walden 7, una construcció monumental situada a Sant Just Desvern coneguda com el “barri vertical”, on viuen més de 1.000 veïns. Ricard Bofill, germà d’Anna Bofill, va dissenyar des del Taller d’Arquitectura aquest edifici fa mig segle, que està catalogat com a Edifici Singular i Bé d’Interès Local.
L’any 2022, l’Anna compartia la resta de detalls sobre els orígens de l’edifici santjustenc en una conversa amb el mataroní Domènec. L’artista, segons explica a Cultura B, hi va contactar perquè “volia potenciar el valor social del Walden més enllà de la foto d’Instagram”. Tot plegat es resumeix en la peça documental Walden 7 o la vida a les ciutats, que recorre a través d’una entrevista i d’imatges d’arxiu i contemporànies, el viatge entre el projecte inicial i l’edifici actual. La peça audiovisual està inclosa en l’exposició Todos los detalles que pudieran haberse omitido que acull Can Felipa Arts Visuals, al barri barceloní del Poblenou, fins al 26 de juliol.
Feia quinze anys que Domènec pensava que volia entrar, literalment, al Walden. L’oportunitat li va arribar quan va rebre un encàrrec de l’agència LOOP per parlar d’un projecte urbà que se situés a l’àrea metropolitana. “Vaig pensar que el més interessant era estudiar l’origen, les idees i les intencions de l’edifici”, explica.
A l’altre extrem de Le Corbusier
Per endinsar-se a l’ànima de l’edifici, Domènec va tenir clar que amb qui havia de parlar era amb l’Anna, perquè en Ricard és “qui més veu ha tingut en els últims anys”. “Volia preguntar-li pel procés mental de l’arquitecte que pensa com ha de ser la vida de les persones i com això ha generat durant la segona meitat del segle XX debats sobre com viure junts i millor”, continua el mataroní.
En aquest sentit, durant la conversa, l’Anna explica que l’edifici va néixer per anar a la contra de projectes urbanístics com els del francès Le Corbusier. “Per a ell les cases eren màquines per viure i, que això ens semblés horrorós, m’encantava”, explica al film.
L’exposició tracta com els fets de la vida quotidianai la natura trenquen les fisures de l’arquitectura. Foto: Marc Llibre / Can Felipa
Walden 7: una idea utòpica?
En contraposició als edificis impersonals, des del Taller d’Arquitectura volien que la gent comprés un mòdul d’habitatge i que en el futur pogués negociar per agregar-ne d’altres i que, fins i tot, les parets mestres tinguessin moviment per unir-se amb d’altres.
“La burocràcia dificultava tot això que imaginaven”, opina Domènec. Malgrat no haver pogut fer realitat aquestes idees, aquest artista pensa que “han preservat al màxim les idees utòpiques inicials per mantenir l’esperit de poble” i, per això, posa com a exemple que avui en dia els veïns “estenen la roba i prenen el te en espais comunitaris”.
Finalment, el mataroní comenta que la seva investigació dialoga a la perfecció amb altres peces de Todos los detalles que pudieran haberse omitido de Can Felipa. La mostra és a càrrec del comissari Miguel Alejos i posa sobre la taula, a través de diverses obres, com la vida quotidiana i la natura trenquen sovint les normes de l’arquitectura.
Les altres peces que es poden veure a la mostra són dels artistes Maider Gonzalo, Gonçalo Sena, Las mediocre, Clara Moreno Cela, Olmo Cuña, Txe Roimeser i Javier R. Pérez-Curiel.
Consulta tots els detalls de l’exposició i els horaris de visita aquí.
