Visc amb una certa fredor, potser amb una distància imprudent, el fervor i l’èxtasi col·lectiu que generen les dues lletres de moda del moment: IA. Però què voleu que us digui. Em sento un privilegiat havent-me d’enfrontar a aquest paper en blanc sense demanar-li al ChatGPT que me l’ompli, un primer dissabte de març al matí i encara amb la ressaca d’un esperpèntic sarau a la Casa Blanca entre Trump i Zelenski que ens demostra que sí, que el món pinta malament. Que la broma va de debò. I que el Rei Carnestoltes de les noves tecnologies i de la innovació mundial –mira, aquests dies és Carnaval i el símil m’ha vingut sol– ve al darrere desbocat. En aquest cas són quatre lletres, les de moda. Tot i que Musk sembla que només amb una –X– ja en té prou.
En aquest escenari difícilment qualificable, en temps d’intel·ligències artificials i de fascinació pels artefactes miraculosos, a qui escriu aquestes línies com s’ha fet sempre, negre sobre blanc, el continua apassionant més “la saviesa natural dels que ens orienten, elaboren i transformen excel·lentment productes amb les mans, el cap i el cor”. Hi podria pensar durant dies i no trobaria millors paraules per expressar-ho que aquestes que va fer servir Josep Xurigué en un article d’opinió recent al Línia. Ell parlava de comerç de proximitat, i d’aquí això de “productes”. Jo avui li manllevo la frase canviant-la de pla, de rasant, per portar-la al terreny cultural. Però m’afanyaré a matisar “productes” per “obres” abans que algú del sector em salti a la jugular, que ja ens coneixem.
Estem convençuts, avui més que mai, que ens calen més artesans de l’ànima i menys ‘tecnobros’
Em continua apassionant més, doncs, la saviesa natural dels que ens orienten, elaboren i transformen excel·lentment obres amb les mans, el cap i el cor. Sí. Absolutament. Com Nevenka Pavic, que protagonitza l’edició d’hivern de la revista Cultura B i que, des de la seva reivindicada perifèria, s’inspira en Gaudí per tornar-nos a enlluernar amb el mosaic. Com Biel Martí, que ens recorda el poder de la música per transportar-nos a llocs indescriptibles –“l’esforç que dediquem a la nostra passió és el que ens acaba salvant, perquè és quan el temps passa sense dolor ni tedi”, deixa escrit Laura Calçada en una conversa deliciosa amb el cantautor. O com el jove Marc Menéndez, que diu que el teatre és tot el que té i tot el que vol. O com Nakany Kanté, Laura Jabbour, Edna Sey i tants altres artistes que han vingut de fora i que, malgrat totes les barreres afegides, enriqueixen la nostra escena cultural.
A tots ells i elles, que amb les seves mans, el seu cap i el seu cor ens regalen l’oportunitat d’assaborir plenament una vida cada cop més complexa de viure, els devem un agraïment col·lectiu i els reiterem el compromís d’aquesta modesta –però ambiciosa– talaia que estem aixecant a Cultura B: som aquí per explicar les vostres històries. Per acompanyar-vos. Per posar el periodisme al servei de la millor cultura, tingui el reconeixement que tingui i es faci on es faci. Per projectar aquest món que tants es perden. I perquè estem convençuts, avui més que mai, que ens calen més artesans de l’ànima i menys tecnobros.
Arnau Nadeu, director editorial de Línia i de Cultura B
