Parlar sobre la dansa en el present és fer-ho, cada cop més, sobre allò dansa; sobre allò que dansa. Més que una disciplina, allò dansa és una posició des de la qual relacionar-se atentament amb el món. I la dansa, a La Caldera, després de trenta anys de vida perseverant i resilient, és el que dansa entre les artistes, les seves pràctiques, l’equip, el lloc, la ciutat, el sistema de l’art i els seus agents, el desig, la supervivència, les criances, el present passat, el present present i el present futur. És allò dansa que balla sorprenentment amb el que és petit i amb el que és gran al servei d’una tasca que, com diu l’Amalia Fernández, es desenvolupa en la responsabilitat de romandre a dins de la pregunta sense voler escapar-ne, essent –les artistes– la pregunta mateixa.
Des d’aquest lloc incòmode i indeterminat, allò dansa es llença, també, a la composició d’obres d’art que donen forma i cristal·litzen en processos d’investigació que entren en contacte amb els públics i que generen prosperitat i creixement per a creadores i creadors. I que obren a la ciutadania qüestions i espais de reflexió encarnada, a través del moviment i de la resistència poètica d’uns cossos amenaçats (uns molt més que altres) pel sistema de disgregació i extracció capitalista. Res de nou, però ara, més que mai, urgent.
La nostra dansa estima el futur, que és una posició radical que mereix compromís, intel·ligència i suport
La nostra dansa estima el futur (com ja deia el manifest dels Ballets suédois de París als anys vint del segle passat i que l’Estefanía Caro ens recorda a Pómulo y lejanía). I estimar el futur és una posició radical que mereix compromís, intel·ligència i suport per exercir una força tova intensíssima i centrífuga, commovedora, reverberant i transformadora per al món.
Barcelona i Catalunya són, en aquesta dimensió, actants polítics i simbòlics per a la dansa a Europa, amb una potència grandíssima en l’acompanyament de les artistes i de les seves obres, així com una terra amable i porosa on sembrar curiositat i interès en la ciutadania. Caldrà imaginació i coratge perquè la dansa i els seus espais puguin ser permeables a les formes i als moviments de les persones i del territori on habiten; per migrar la dansa, discapacitar les estructures, reformular les relacions i bastarditzar les disciplines. Per enfortir les invisibles, sostenir les madures, acompanyar les més joves, connectar generacions, preservar els llegats, inventar nous dispositius i expandir aquestes potències per festivals i contextos en el més ençà i cap al més enllà. Afavorint la diversitat de formes, la profunditat de les preguntes i la intensitat de les obres.
A partir d’ara, celebrant i honorant 30 anys de present passat, La Caldera es compromet a defensar i a estimar profundament el futur.
Javier Cuevas, direcció artística de La Caldera
