A finals d’octubre del 2024 es va celebrar, a les instal·lacions de la UPF de Barcelona, el segon Fòrum de les Arts a l’Educació, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). L’objectiu d’aquesta segona trobada de gent del món educatiu i cultural va ser incidir novament en la necessitat de dotar de més reconeixement i de molta més presència les arts en el sistema educatiu. Una demanda que molta gent del món cultural defensem aferrissadament des de fa algun temps.
En una de les magnífiques ponències, el filòsof portuguès Paulo Pires, comissari del Pla Nacional de les Arts de Portugal, ens explicava la importància d’utilitzar les arts i els artistes per fer un canvi estructural en l’educació, i que les arts i la cultura siguin una eina de transformació social i vital de la ciutadania. És un projecte que requereix temps i constància, i que Pires ens va il·lustrar amb un fragment d’un poema de l’artista italià Bruno Munari que deia: “Un arbre és l’explosió lentíssima d’una llavor”. És una metàfora excel·lent per adonar-nos que podem fer explotar la nostra pròpia llavor fins que es converteixi en un arbre, i que aquesta idea de canvi i de transformació, amb el pas dels anys, es convertirà en un bosc.
Cal que les arts tinguin molta més presència en el sistema educatiu
En el mateix Fòrum, Sergi Díaz, nou director del Programa per a la millora de la presència de les arts i de la cultura en l’educació, impulsat per les conselleries de Cultura i Educació, va confirmar que, per tal de garantir l’accés de tot l’alumnat a la cultura i afavorir la implicació de professionals culturals en els àmbits educatius, els onze serveis territorials del departament d’Educació han incorporat professionals especialitzats de cultura als seus equips.
Comença una revolució silenciosa, que alguns ajuntaments ja fa uns anys que porten a la pràctica amb projectes que afavoreixen els programes artístics a dins de les escoles, per potenciar la formació i la pràctica artística comunitària com una eina transformadora per millorar l’educació. M’agradaria destacar-ne tres: l’escola municipal de Música-Centre de les Arts de l’Hospitalet, l’Escola d’Arts en Viu del Prat i l’Ateneu de les Arts de Viladecans. Són tres dels projectes innovadors amb més recorregut, que configuren un ecosistema cultural públic i municipal que fa uns anys que treballa, des de la cultura i de l’art, amb la comunitat educativa i social per millorar l’educació. Van ser tres llavors que ara comencen a ser arbres i que esperem que, pròximament, configurin un bosc que s’estengui per tot el territori.
Xavier Campón Brugada, gestor cultural
