Els focus culturals i mediàtics d’aquest país il·luminen sobretot els grans esdeveniments barcelonins,
cosa que en part ja és normal. El contrast, però, entre l’atenció que s’hi presta i la que reben altres punts del mapa català sovint és molt gran. Ho és una mica menys a l’estiu, especialment si es tracta d’indrets de la geografia catalana on estiuegen barcelonins, com ara la Costa Brava. I, ben mirat, aquest desequilibri encara acostuma a ser més marcat si la comparació és entre la capital i la seva àrea metropolitana.
L’ecosistema cultural metropolità no és uniforme. No en podem parlar com un tot, bàsicament per no repetir errors. Però si anem desgranant el que ens ofereix –en aquest cas parlo de la primera corona metropolitana, perquè és on tenim principalment el focus a Cultura B–, es pot veure que hi ha molta vida. El festival Per Amor a L’Hart de l’Hospitalet, per exemple, fa més de vint anys que genera arrelament en aquesta ciutat, i al mateix temps ho fa amb una mirada global. O el Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer, de Viladecans, que va ser un dels primers certàmens d’aquesta disciplina a l’Estat. Com diu el seu director, Xavier Campón, es tracta d’una trobada que “crea teixit social i cultural i que desenvolupa el sentiment de pertinença”. I un tercer exemple podria ser el Reafina, nascut a Badalona fa només dos anys i que busca fer arribar la música clàssica a un públic més jove.
També podem parlar d’equipaments que fan una feina cultural de primer nivell, com és el cas de La Capsa del Prat, que destaco perquè el 2025 ha fet trenta anys. Un espai dedicat a la música que és un exemple de simbiosi amb una ciutat; un veritable actor social. Parlem d’un lloc nascut en una zona pràcticament abandonada que ara pot presumir, per posar un petit exemple, de tenir un grup format per homes de vuitanta anys que hi assagen la seva música rock des de fa tres dècades. A tot això cal afegir-hi una llarga llista de projectes consolidats que el seu equip impulsa.
Fer servir la paraula extraradi a l’engròs per parlar de la cultura metropolitana és del tot equivocat
L’enumeració de festivals i d’equipaments podria ser molt més extensa, però ho deixo aquí per passar a remarcar que aquest teixit cultural no és d’extraradi. De vegades es fa servir aquest terme per parlar de la cultura que no es fa al centre de Barcelona. I si bé és cert que és una definició bona per a uns quants projectes, és del tot equivocat fer servir la paraula a l’engròs. Perquè de centres culturals, geogràficament parlant, n’hi ha molts.
Per tant, sense perdre la potència lumínica que tenen els focus que apunten cap a molts esdeveniments barcelonins, convindria que el que passa a llocs com Cornellà, Santa Coloma o Badalona, per dir tres ciutats, no quedi tant a les fosques. Un repte que va en paral·lel al camí que encara té per recórrer culturalment l’espai metropolità. Però bé, això últim ja donaria per a un altre article. Perquè de mancances i de disfuncions també n’hi ha.
Albert Ribas, subdirector
