Ara fa cinc anys, el Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat reobria les portes després de molts anys en desús i d’una important reforma. L’objectiu era convertir-se en molt més que un teatre. I, cinc anys després de la seva reobertura, ha desbordat el concepte de teatre clàssic per esdevenir un node central d’una xarxa d’arts en viu a la ciutat i a l’àmbit metropolità que fomenta l’exercici dels drets culturals de la ciutadania, amb tota la seva diversitat, per afavorir l’emancipació personal i l’esperit crític.
De fet, es pot dir que aquesta idea de desbordar el teatre estava inscrita en els orígens de L’Artesà, que va néixer com un d’aquells punts de trobada cultural, però també social, que van sorgir arreu de Catalunya pels volts del 1900 i al caliu de l’associacionisme i el mutualisme de signe divers.
L’Artesà va ser construït el 1919 per una junta de propietaris que volien dotar el Prat d’un centre on celebrar actes i espectacles. Després d’un llarg període d’inactivitat, l’Ajuntament del Prat el va comprar a finals del segle XX i va iniciar el seu procés de recuperació, que va culminar just un segle després de la seva construcció.
Des de llavors, s’ha consolidat una programació de primer nivell que l’ha convertit en una referència metropolitana. Cada temporada hi passen una vintena de propostes de teatre, dansa i música que fan vibrar milers d’espectadors.
S’ha convertit en un node central d’una xarxa d’arts en viu a la ciutat i a l’àmbit metropolità que fomenta l’exercici dels drets culturals
Però sobretot, i més enllà d’això, en aquest primer lustre després de la seva reobertura, L’Artesà ha esdevingut un nucli indispensable del Sistema d’Arts en Viu del Prat, un servei públic impulsat per l’Ajuntament, però que aglutina agents de naturalesa diversa que cooperen, buscant un desenvolupament harmonitzat, sostenible i inclusiu de les arts escèniques i de la música a la ciutat.
Per assolir aquest objectiu, la mediació és una peça clau, ja que permet connectar L’Artesà amb les comunitats de la ciutat a través de la programació expandida, de projectes com Apuntador@s, de la relació amb l’Escola d’Arts en Viu municipal i La Capsa, espais pensats per als joves, i molt més.
En són un bon exemple els Camins Vius. Hi participen els centres educatius públics de la ciutat, des de l’escola bressol fins als ensenyaments postobligatoris. Cada curs, una àmplia cartera d’artistes, d’investigadors en les arts, habiten L’Artesà i les escoles per ampliar els universos creatius de tota la comunitat educativa. Aquesta passada temporada, Camins Vius va comptar amb 15 propostes pedagògiques.
Aquests cinc anys, doncs, han convertit L’Artesà en una mostra de com entenem la cultura al Prat: com una eina que, lluny d’estar allunyada de la societat, ha de connectar amb la comunitat per contribuir a la transformació social i a l’emancipació personal.
Anna Martín Cuello, tinenta d’alcaldia d’Educació, Cultura i Comunitat de l’Ajuntament del Prat de Llobregat
