Vaig conèixer en Josep Rodríguez en un interessantíssim seminari de literatura LGTBI conduït per l’escriptor Sebastià Portell, on ja destacava per la seva veu singular i fresca.
Segurament motivat pel seminari i fruit de la capacitat de ser original, va néixer la trilogia que el públic va batejar com a “espelmavers”. La primera Mentre durin les espelmes va captivar els lectors. Posteriorment, ens va sorprendre amb Mentre el cel no ens reclami. I, finalment, ens va emocionar amb Mentre les ales m’ho permetin. Totes tres publicades a Voliana Edicions. Aquestes obres són pioneres en la narrativa BL (Boys Love) catalana. La història transcendeix l’element sobrenatural per centrar-se en la quotidianitat d’una relació LGTBI a la Catalunya del segle XXI. S’emmarquen en el gènere conegut com a romantasy, del qual també és el primer autor de la literatura catalana. Amb referències al manga, a la literatura especulativa i al pulp de qualitat que faran les delícies dels amants d’aquests gèneres. I ho fa amb una prosa senzilla i àgil, amb moltíssimes referències cultes i d’un caire entre melancòlic, crític i humorístic. Una història que manté el ritme, l’interès i la intriga, que tracta temes apassionants i que ho fa en un entorn que al lector li pot ser proper.
La influència del manga ja la trobem a les cobertes, obra de la il·lustradora Judit Moreno. Unes precioses il·lustracions que ja ens introdueixen en el que serà el paisatge del llibre, la història del Joel i el Víctor, una història d’amor sobrenatural que uneix el món dels vius amb el dels morts mentre sigui possible.
En Josep es va adonar de la necessitat d’escriure una història LGTBI amb un final feliç
En Josep es va adonar de la necessitat d’escriure una història LGTBI amb un final feliç. Una trilogia necessària en el nostre corpus literari, ja que, com ja he dit, són els primers BL (Boys Love) de la literatura catalana, i això no és només una declaració personal: l’escriptor Sebastià Portell ho va corroborar després de cercar-ne precedents sense èxit.
El llibre defuig el drama, tot i tenir tots els ingredients per ser-ne un. A la literatura trobem històries d’amor entre vius i morts, o entre fantasmes, però res a veure amb aquestes boniques, entretingudes i apassionants novel·les. Senzillament diferents de tota la resta. Hi ha un conflicte, sí, però plantejat des del vessant positiu; des de la llum. És, sobretot, una història de superació; d’aconseguir el que es desitja gràcies a la força de l’amor i del desig pur.
Hi ha molts precedents d’històries de fantasmes a la literatura universal, però en aquestes tres obres simplement existeixen i els passen coses: coses de fantasmes i coses profundament humanes.
La trilogia de Josep Rodríguez és una història d’amor entre dos nois. I sí, cal. Molt. Perquè encara avui és necessari parlar d’homosexualitat en aquest món nostre, que massa sovint continua confonent les coses.
Marta Pérez Sierra, Col·lectiu Minerva
