Vine a gaudir d’una live painting session al rooftop mentre quatre influencers fan una performance. Tot per una full experience amb bona vibe. Així podria anunciar‐se perfectament qualsevol festival dels que tenen lloc al costat de casa. En funció de l’edat del lector, s’hauran entès més o menys paraules de les que apareixen en cursiva, però, més enllà d’això, penseu quantes vegades us heu topat amb cartells o reels que anuncien un book festival, un vinyl festival o, simplement, un music fest… Aquest és el dia a dia del cartellisme cultural de la metròpoli.
En un moment en què la gentrificació fa qüestionar on és la identitat cultural de Barcelona i de l’àrea metropolitana, hi ha un tema que diria que no es tracta prou: la necessitat de manllevar paraules. Sobta que hi hagi tantes associacions que, mentre defensen una cultura musical local i arrelada, tendeixen a anunciar els espectacles en anglès. Es pot deduir quin n’és el motiu. Ho diuen els Trèvol a l’entrevista inclosa en aquest número: el complex d’inferioritat del català. Que no molem, vaja. Ara bé, què me’n dieu de festi‐ vals de renom com el Cruïlla o el Vida? Només si et finança Estrella Damm es pot tenir un nom català?
Sobta que hi hagi tantes associacions que, mentre defensen una cultura musical local i arrelada, tendeixen a anunciar els espectacles en anglès
Una altra contradicció: es veuria ridícul que els castellers o els diables fessin una performance, no? En canvi, està més que normalitzat que una guitarrista novella faci un show i no un concert en una mostra de barri. No és només que es manllevin paraules per a la carta de presentació; també es fa amb tot el que acompanya el festival. El periodista musical Nando Cruz explica a Macrofestivales: el agujero negro de la música que la tendència que el festival sigui molt més que un espai per anar‐hi a escoltar un artista rau a voler atraure “públics no especialment apassionats per la música”, i això inclou trobades que de seguida passen a dir‐se showcases i speed meetings. Paraules que Cruz apunta que formen part del show business. I, evidentment, tot plegat per fer networking i viure una gran experiència. Perdó, experience.
Si aquestes activitats paral·leles es creen per atraure gent de tota mena, per què no duen noms entenedors? El més probable és que així s’atregui un públic que segurament no serà local. En aquest sentit, fa dies es publicava que Barcelona és la ciutat turística més massificada del món. Tampoc posaria la mà al foc afirmant que les tensions del turisme se superarien perquè un festival es digués Mostra de música rock de Santa Coloma en lloc de Rock Music Festival based in Santa Coloma, però potser sí que això podria afavorir-hi l’entrada de públics locals, de gent adulta a qui l’interpel·li el que s’hi cou i de veïns encuriosits que baixin a veure qui hi actua. Encara aconseguirem que l’exotisme sigui encartellar en català. Algú s’atreveix a provar‐ho?
Joana Justícia, redactora
