Al lavabo de La Cañada encara es conserva una intervenció que va fer Noemí Elías. Foto cedida
Una exposició d’art en un bar pot sorprendre. Si més no, crida l’atenció. I això és el que fan cada dia al Bar La Cañada, al barri del Poble-sec de Barcelona: sorprendre els seus clients. Ara hi tenen una exposició de la pintora Pi Piquer, i ja pensen en el següent esdeveniment cultural. Es tracta d’un establiment especial; només cal fer un cop d’ull al seu compte d’Instagram per saber que no estem parlant d’un bar convencional, dels que podem trobar arreu. És un bar amb ànima i vocació cultural. En parlem amb el seu promotor, Juanpe González, que defineix La Cañada com un bar “de tota la vida”.
“La Cañada és un projecte principalment meu”, explica González. Tot plegat va sorgir del seu enamorament per la gastronomia i per les coses del menjar, ja fa una dècada, quan va decidir dedicar-s’hi. A dins hi podem trobar una mica de tot: bons embotits, bons formatges, tapes individuals i platets com mandonguilles, tripa amb capipota o botifarra amb bolets. “Tot molt senzill, casolà i bo”, afegeix el propietari, amb una tendresa que fa venir salivera. “Podria vendre millor la carta i explicar la procedència d’alguns productes, dir que si això, que si allò… però no ho faré. Veniu i decidiu si us agrada el que fem”, afegeix.
La part gastronòmica també és important a La Cañada. Foto cedida
Un bar d’allò més cultural
A banda d’aquesta oferta gastronòmica, que també és cultura, hi fan molta vida cultural. Com viuen aquesta doble vida? Com es fa cultura amb el tràfec d’un bar al Poble-sec? “Es viu molt bé i és, òbviament, una combinació totalment buscada. El mantra que vaig tenir tota l’estona al cap mentre pensava el projecte era crear un bar on poguessis saciar tant la gana com la curiositat. Això és el que intento”, diu González.
Aquesta vessant més cultural de La Cañada a González també li ve del seu passat com a músic i compositor en bandes com T E J E R O o La Banda Municipal del Polo Norte. Això, i una idea que feia temps que li rondava pel cap: “Coneixeu aquell amic del vostre grup que, de tant en tant, dona la tabarra amb la idea de muntar un bar perquè ‘entre tots tenim molts amics i només posant bon formatge, bons embotits i bona música segur que ho petem’? Doncs aquest boig era jo”. I diu boig perquè reconeix que era una idea que s’havia construït sense conèixer què hi ha darrere del món de la restauració.
Afortunadament, abans d’obrir un bar tot sol, una amiga seva que s’hi dedicava li va recomanar treballar amb ella, aprendre i després decidir. Dit i fet. Va estar quatre anys treballant en bars de copes, cocteleries, restaurants gastronòmics cars i bars per aprendre l’ofici. Aleshores va considerar que ja estava preparat per intentar-ho i així, l’any 2021, van començar a La Cañada, un bar obert des del 1984 i que antigament havia estat una lleteria.
Façana de La Cañada al barri del Poble-sec. Foto cedida
Amb tot, González diu que cal tenir una gran sensibilitat per muntar un negoci d’aquestes característiques. El propietari també detalla que és una persona sensible, que tendeix a tenir cura dels altres i que això fa que estigui obert a la gent, cosa que el fa ser empàtic amb les seves necessitats i obert a fer-hi col·laboracions.
En aquesta aventura també hi ha una altra part molt important, que és la Sara Serrano, que s’ocupa amb ell dels temes culturals, així com altres companys que sostenen el projecte: en Francesco Rizzo (músic percussionista de formació), Josep Oliveros Pitu (el més taverner de tots i veí de tota la vida del Poble-sec, ja que el seu pare va ser un dels productors de Perros Callejeros i ell encara guarda una còpia del guió original a casa), Agustín Santoyo (pintor i artista) i Nadia Gabriel (fotògrafa artística). A més a més, també cita Juan Celaya, un històric de bars com La Penúltima.
Refugi cultural i gastronòmic del Poble-sec
De la mostra actual de Pi Piquer, González n’està molt satisfet. “Ha estat una sort i un honor que hagi volgut mostrar aquesta sèrie de quadres petits al nostre espai. La Pi ve també de l’underground barceloní: la plaça Reial, El Víbora, el Xino… I per als qui ens agrada aquest món, exposar, tocar o viure nits en bars és el que toca; el bar com a sala d’exposicions”, explica.
Piquer va començar a fer grafitis i a dibuixar còmics cap al 1984. Aquell any va entrar com a col·laboradora a la redacció de la revista El Víbora i durant la nit sortia a fer grafitis pels carrers de Barcelona amb el grup Kukufruts, del qual en va ser cofundadora. La seva carrera la va portar cap a l’escenografia, el vestuari i els muntatges teatrals, i va entrar a estudiar a l’Institut del Teatre, on es va especialitzar en escenografia. I ara exposa a La Cañada.
Detall de l’exposició de Pi Piquer a La Cañada. Foto cedida
En els darrers mesos, un dels moments culturals més potents va ser quan el bar va acollir una exposició amb fotografies de Noemí Elías, de la qual encara es conserva la intervenció que va fer al lavabo. També hi va exposar Agustín Santoyo, un pintor mexicà que, mesos més tard, va començar a treballar amb ells.
Una capgrossa
“La Castanyera no és que sigui al bar tota l’estona”, diu González fent referència a la capgrossa de La Cañada. Forma part d’una performance feta amb Neus Masdeu per la Castanyada. El propietari reconeix que la festa de Halloween els fa una mica de ràbia perquè “és més divertit disfressar-se de gamarús i sortir al carrer a fer xivarri que quedar-se a casa menjant castanyes i moniatos”. Amb tot, van intentar fer alguna cosa amb la tradició catalana i, com a mínim, treure-la al carrer, respectant la seva naturalesa introspectiva i recollida: “La tradició catalana, en un moment històric tan globalitzat com el que vivim, és una cosa que tenim l’obligació de cuidar i mostrar. Som un país petit; les nostres peculiaritats i diferències s’han de protegir”.
La Cañada és un bar molt viu i per això té futur. “Fer que passin coses”, conclou González.
La peculiar Castanyera de La Cañada. Foto cedida
