El Centre d’Art Contemporani Piramidón celebra cada dimarts una paella-tertúlia amb un dels artistes residents i convidats de diferents sectors. Foto: Joanna Chichelnitzky
Tots hem tastat una paella amb el mar com a horitzó, protagonitzant trobades familiars entranyables entre grans d’arròs i la xafogor de l’estiu. Josep Pla sentenciava a El que hem menjat com és de difícil assaborir-ne una en condicions fora del País Valencià, però el que de segur no imaginava és que se’n poden trobar de delicioses en una galeria d’art situada en un gratacel d’un barri perifèric barceloní, en aquella zona del Besòs on les problemàtiques socials són molt visibles.
Fa dies m’arribava a la safata d’entrada una invitació suggeridora del president del Piramidón Centre d’Art Contemporani, Isidre Bohigas, per assistir a la tradicional paella-tertúlia dels dimarts. Dit i fet.
La fotògrafa Joanna Chichelnitzky i jo arribem al barri de la Pau, al districte de Sant Martí. Ens dirigim al número 313 del carrer del Concili de Trento. Un cop hi som, el primer que comentem és com aquest edifici acull en setze plantes un casal de barri, un espai de formació d’adults i aquest centre d’art contemporani, el Piramidón. Són els contrastos que coexisteixen a la perifèria de Barcelona.
Un cop a dalt ens rep Aina Diago, de l’equip del Piramidón, i les salutacions es barregen amb el fumet de l’arròs. Encara és aviat, la resta de convidats al dinar no han arribat i aprofitem per fer un cop d’ull a la primera sala que ens topem, la galeria d’art, i també al terrat.
El Piramidón va néixer l’any 90 per iniciativa de l’empresari Isidre Bohigas
Pujar-hi és com agafar un globus aerostàtic cap al cel barceloní. El cor se m’eixampla amb aquest paisatge urbà. Poques vegades tens una vista panoràmica del Besòs a Montjuïc, de mar a muntanya. Des d’aquí els contrastos urbanístics són més evidents. A un pam de nas hi ha els pisos de la Verneda i la Pau, que no tenen res a veure amb el gegantí 22@ del Poblenou.
Arriba Jordi Bohigas, director del Piramidón. Ell i Diago ens detallen com aquí dalt, un cop al mes, celebren un vermut cultural obert a tothom i ofereixen concerts, cinema a la fresca i espectacles de dansa durant l’any. “Ho fem amb la voluntat que la gent conegui el projecte”, diu Bohigas.
Jordi Bohigas, director del centre, presenta als convidats la galeria d’art, situada a la setzena planta de l’edifici. Foto: Joanna Chichelnitzky
També ens expliquen que a les altres plantes que pertanyen al Piramidón, de la 12 a la 15, hi ha divuit estudis artístics. “El Piramidón va començar l’any 90 per iniciativa del meu pare, Isidre Bohigas, que es volia vincular al món de l’art des d’una perspectiva diferent d’una galeria convencional i volia muntar un espai híbrid que fos fàbrica de creació per a artistes i galeria d’art”, explica l’actual director. El seu pare, l’Isidre, que era empresari, va trobar aquest espai en desús situat a la Pau i hi va crear el Piramidón.
Diago afegeix que el dinar al qual assistim avui va començar “de forma espontània” per conèixer els projectes dels artistes residents. Cuinen paelles perquè el conserge d’aquell moment, que era valencià, va proposar fer-ne una. Més endavant, en veure que funcionava, van pensar a obrir l’acte a més gent per ensenyar-los l’espai i oferir-los les obres. Qui tria els comensals és Isidre Bohigas.
L’artista protagonista de la trobada setmanal en forma de paella és el barceloní Pol Pintó
“Que ve algun periodista avui al dinar?”, li pregunto mentre tornem a la planta de baix. Seré l’única. “Al final el que volem és conèixer la societat barcelonina”, diu Diago. Seuran amb nosaltres M. Àngels Calvo, presidenta de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya; Christine Damlos-Kinzel, professora de Literatura Anglesa a la Universitat de Kiel; Ulrich Kinzel, professor de Literatura Alemanya a la mateixa universitat; Xènia Gaya, gestora de Projectes Culturals i directora de Col·lectiu Cultura; Isidro Milani, especialista en Medicina Regenerativa i Traumatologia Esportiva; Xènia Gaya, gestora de Projectes Culturals i directora de Col·lectiu Cultura (Terres de l’Ebre) i finalment, l’artista barceloní, del barri del Guinardó, Pol Pintó. Ell és el protagonista escollit per a la trobada d’avui, que servirà per presentar les seves obres.
Mentre estudiem els noms dels assistents, arriben el mateix Isidre Bohigas i Raúl Pixarín, de l’equip del centre. Alguns dels convidats surten a una petita terrassa que també hi ha a la setzena planta. Els seguim per allò de no perdre’ns res del que passa, però de seguida noto vertigen, no només per l’ambient que s’està creant, sinó per les transparències del terra d’aquell balcó que fan evident que tenim la ciutat als peus.
Una de les primeres fàbriques de creació
Una aproximació més detallada a la galeria ens permet veure alguns dels treballs dels artistes residents. Cal remarcar que aquest centre privat va ser un dels primers de la ciutat a funcionar com a fàbrica de creació. “No ens consta que n’hi hagués als anys 90, però és cert que més tard arribarien les residències en fàbriques de creació com Hangar”, apunta Diago.
Finalment, quan el pica-pica va de baixada, arriba el moment que tothom esperava. Com si entrés un nou quadre llest per exposar, arriben l’Aina i la cuinera amb una paella impressionant que durant uns minuts es converteix en un altre punt d’interès. La flaire que desprèn ens crida a taula talment com el flautista d’Hamelín.
Després de dinar, Pol Pintó ensenya el seu taller de creació. Foto: Joanna Chichelnitzky
Ens entaulem i Isidre Bohigas, que presideix l’àpat, ens dona la benvinguda i ens convida a gaudir de la paella-tertúlia. Unes estovalles blanques perfilen aquesta paleta de colors-taula. Isidre fa de pintor-mestre de cerimònies i ens convida a presentar-nos, dir de quin sector venim o quina relació tenim amb l’art. La conversa es va desfent fins que acabem tots llepant un gelat de la varietat que se’ns ha ofert, com les paelles d’estiu del meu record.
Després de dinar, l’equip del Piramidón i Pol Pintó ens ensenyen el segon tresor d’aquest refugi cultural: quatre plantes destinades a estudis per als artistes. Pintó, que és grafista i pintor, ensenya el seu cau artístic. Tal com imaginava, té unes vistes espectaculars. “Abordo la meva obra des de la mentalitat del disseny i des del punt de vista racional”, apunta. A la galeria de dalt havíem vist el seu Sense títol i ara, des del taller, ensenya el procés de creació.
Aquest centre artístic ofereix una programació on hi ha exposicions, vermut cultural, concerts, cinema i dansa
Ara mateix, del total d’artistes, quinze resideixen a Barcelona i la resta són estrangers que estan de pas a la ciutat. Jordi Bohigas explica amb orgull que han rebut artistes de més de trenta països. Segur que tothom ha quedat meravellat amb aquest espai i, sense dubte, també amb aquesta paella-tertúlia que arriba al seu final compassada per la posta de sol.
Sortim de l’estudi de Pintó i tant ell com l’equip del Piramidón ens agraeixen la visita. Mirem per la finestra per últim cop i el meu cor de barcelonina orgullosa s’eixampla de nou. Contemplo, gaudint per últim cop d’aquestes vistes panoràmiques espectaculars, com les arestes dels edificis es pinten de color mandarina. Deu ser l’Isidre novament que pinta el paisatge amb la paleta de colors.
Des del terrat del Piramidón es gaudeix d’una vista panoràmica del Besòs a Montjuïc, de mar a muntanya. Foto: Joanna Chichelnitzky
