La virtut més extraordinària del món de la cultura és la seva capacitat per trencar murs. Fa poc en vam tenir un exemple amb la desena edició de la Literal, una fira a la Fabra i Coats de Sant Andreu al voltant del pensament radical.
D’aquí a pocs mesos començarà Manifesta, una trobada internacional que tindrà un desplegament metropolità posant a l’abast de tothom espais, centres d’art i propostes que ens ajudaran a entendre que els límits culturals de la ciutat no coincideixen amb els seus límits administratius. I ja fa uns anys que aquesta mateixa realitat metropolitana esdevé la casa gran per a la dansa del país. La Rosalía muntarà el seu estudi a l’Hospitalet, a prop d’on s’obrirà un gran centre cultural a l’antiga fàbrica Godó i Trias. La Caixa també ha anunciat la construcció d’un gran receptacle per ubicar-hi la seva col·lecció d’art a la mateixa ciutat. Tot plegat podria semblar casualitat si no fos perquè ja són quasi 300 els tallers d’artistes, galeries o empreses culturals que han instal·lat les seves seus a tocar de Barcelona, una ciutat que esdevé cada cop més un autèntic districte cultural metropolità.
Les primeres fàbriques de creació del país van néixer a l’Hospitalet i a Sabadell, exactament igual que els primers centres cívics. Ja és hora que perdem la por de pujar al Metro o als Ferrocarrils per gaudir d’experiències culturals de primer ordre.
Barcelona esdevé cada cop més un autèntic districte cultural metropolità
Barcelona és un actor cultural extraordinari ple de propostes de primer ordre: festivals globals com el Grec, el Sónar o el Primavera Sound; equipaments de nivell internacional com el CCCB, el MACBA, el MNAC, l’Auditori, el Liceu o el Palau de la Música; col·leccions d’autor com Picasso, Miró o Tàpies; esdeveniments singulars com Sant Jordi o la Fira del Llibre en català… I al costat de tot això, moltíssimes realitats culturals o socioculturals, potser menys conegudes i no tan massives, però imprescindibles. Activitats igual de valuoses i tan suggerents com el Festival de Sopes del Món de Nou Barris, l’Escena Poblenou, el festival de circ de les Corts Circorts, la Shubertiada, Palau Òpera, els cicles de debats a les biblioteques o les programacions als centres cívics produïdes per tota mena de col·lectius i entitats.
Per poc que repassem la nostra història cultural sempre ens aturem en paisatges innovadors i alternatius que han deixat una llavor extraordinària. Recordem què va ser Zeleste, com va néixer el Teatre Lliure, la potència del boom editorial, la nova cançó o la Barcelona capital cinematogràfica d’Espanya.
Encara som això. Potser amb les dificultats dels entorns mediàtics que ens globalitzen i estandarditzen, però per poc que trenquem els murs de les ortodòxies culturals tenim un món fèrtil, divers i compromès que continua mirant la cultura com una eina de debat i transformació social. Ens cal explicar-ho i saber-ho trobar.
Barcelona i tota l’àrea que l’envolta és un immens laboratori d’idees. A vegades no ens adonem de com ens impacten i ens influeixen, però això és el que ens converteix en una ciutat apreciada i de referència a tot el món. Aquests contrapunts, sovint meravellosos i a vegades dolorosos, són la nostra genètica cultural, i quan algú ha volgut canviar-ho ha provocat tempestes.
Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona
