‘Casas Baratas’. Foto: Gregori Civera
Anem del Besòs a la Marina, passant per la zona de conreus de la Ponderosa a Vallbona i acabem al Turó de la Rovira. Aquests giravolts per Barcelona són possibles amb la nova exposició fotogràfica del MACBA, Una ciutat desconeguda sota la boira. Noves imatges de la Barcelona dels barris, que retrata les zones de la ciutat comtal i de l’àrea metropolitana a les quals sovint donem l’esquena.
L’exhibició, comissariada per l’artista, investigador i editor Jorge Ribalta, inclou un total de tretze encàrrecs, alguns dels quals travessen diferents barris, i d’altres, més específics, es plantegen com a casos d’estudi. Totes les imatges, però, tenen en comú el fet d’utilitzar la fotografia documental com a contra discurs de la publicitat barcelonina. Un dels fotògrafs inclosos en el projecte és Gregori Civera, que ha retratat la vida actual a les dues promocions de Cases Barates del barris barcelonins de Can Peguera i el Bon Pastor. “Estem saturats de les imatges de sempre, tenim una configuració tancada de què és la ciutat, i, en canvi, la perifèria té un punt de ficció entre el que s’estableix i el que no”, afirma Civera en declaracions a Cultura B. Al mateix temps, afegeix que “allà s’evidencia l’esforç de la gent per construir la ciutat, un sentiment que no tens al passeig de Gràcia”.
En el cas de Civera, el seu treball es materialitza en 28 fotos. Els conjunts de petites edificacions d’una sola planta són exemple de les primeres polítiques d’habitatge social a Barcelona de principis del segle XX. “Aquests habitatges replicaven les cases dels pobles de la població migrant, de manera que la gent no accedia a la modernitat i, per exemple, no es trobaven amb els veïns al replà, sinó al carrer”, reflexiona.
Gregori Civera: “Estem saturats de les imatges de sempre, tenim una configuració tancada de què és la ciutat”
El projecte de Civera explica tant la persistència dels llocs esmentats com la seva desaparició, així com el reallotjament dels veïns i la recent creació del Museu de l’Habitatge. Per tant, les imatges de Can Peguera mostren l’actual persistència i restauració de la zona a partir de les reivindicacions veïnals, ja que com apunta Civera, “la idea de comunitat supera la incomoditat de l’habitatge”. En canvi, les fotografies del Bon Pastor mostren situacions de desmantellament, i també l’última gent que hi viu “en dures condicions d’habitatge”. El fotògraf també ha visitat els llocs actuals corresponents a les dues promocions de cases desaparegudes, les de Baró de Viver i d’Eduard Aunós.
Per la seva banda, la fotògrafa Laia Abril va rebre l’encàrrec de fotografiar la sala de venipunció del Centre d’Atenció Sociosanitària (CAS) Baluard i també Metzineres, una cooperativa sense ànim de lucre amb seu al barri del Raval, que ofereix espais de cures per a dones que consumeixen drogues. Com apunta l’artista en declaracions a Cultura B, l’obra gira al voltant del concepte de la reducció de danys, un moviment polític que comença amb la crisi de la sida dels anys vuitanta i que planteja una idea no punitiva del consum de drogues. És a dir, poder-ne fer un consum de forma controlada. El treball exposa també diversos documents que evidencien que és una realitat a escala catalana plantejada des d’algunes ONG, la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona.
A més, l’enfocament del seu projecte és nou, ja que ha retratat com aquestes polítiques afecten les dones i les persones no binàries, un plantejament que només fa una dècada que s’incorpora en aquestes polítiques. Tanmateix, l’espai de Metzineres és recent a la ciutat.
Fotografies que deixen llegat històric
Com assenyala el comissari Jorge Ribalta, aquesta exposició s’inscriu en una tradició local de projectes fotogràfics sobre processos urbans que prové del període olímpic. L’antecedent és el diagnòstic sobre urbanisme que als anys 90 va fer la revista Quaderns del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), en el qual ja hi van participar els fotògrafs Manolo Laguillo i Gilbert Fastenaekens. Passats més de vint anys, aquests fotògrafs han tornat a fotografiar els mateixos indrets.
Així, Laguillo ha visitat la serra de Collserola, una frontera geogràfica de la ciutat que transita des de Roquetes fins a la Teixonera i la Vall d’Hebron i que demostra com l’orografia muntanyosa és la font d’algunes de les problemàtiques i deficiències dels barris del nord-oest. Al seu torn, i també fent-se ressò del treball que ja va realitzar, Fastenaekens, acompanyat de Brigitte Van Minnenbruggen, ha fet un recorregut topogràfic per la frontera geogràfica i administrativa del Besòs, del mar a la muntanya, a través de diversos barris d’aquesta zona.
‘Besòs, territoire élargi’ [Besòs, territori ampliat]. Foto: Gilbert Fastenaekens / Brigitte Van Minnenbruggen
La paciència de la fotografia
Preguntat pels beneficis de la fotografia documental, Ribalta la defensa com a mètode de representació d’una època i com a eina de servei públic: “Als anys 80 hi havia la creença que la fotografia servia per representar una època i jo crec que ara, que es parla de la mort de la fotografia degut a la digitalització, cal una reformulació fotogràfica”, diu.
Aquest replantejament passa sobretot pel canvi de paradigma a l’hora de fer clic. Els dos fotògrafs consultats expliquen com la fotografia documental no entén de presses. En aquest sentit, Civera comparteix que ha necessitat més d’un any per aconseguir el que volia, sobretot pel fet de ser l’estrany del lloc. “Com que volia fer retrats, havia de demanar permís i això ha creat connexió i complicitat amb la gent”. Civera afegeix que, en general, va tenir respostes favorables, però comparteix l’anècdota que va demanar permís a un veí durant cinc dies diferents fins que va acceptar ser fotografiat. “Aquí rau l’interès, ja que no es tracta d’un reportatge per a un diari qualsevol, sinó que és el retrat de la meva experiència allà”, comenta.
Jorge Ribalta: “Ara que es parla de la mort de la fotografia degut a la digitalització, cal una reformulació fotogràfica”
Per la seva banda, Abril no s’ha centrat tant en el retrat de les persones sinó dels objectes. Ella ha volgut plasmar que “la idea de la reducció de danys va més enllà de donar una xeringa”. Per això, ha capturat espais propis de la quotidianitat que ofereixen els dos llocs, com el taller de perruqueria, la cuina o la cafeteria. “Era important mostrar la part dolça i de cures”, diu Abril.
‘Reducción de daños’. Foto: Laia Abril
A més, la fotògrafa, acompanyada dels professionals d’ambdós centres, també ha retratat la reducció de danys que es fa cap al Raval: “Hi ha un procés de cures cap al barri també, ja que els professionals caminen pels voltants del centre, que és on viu la gent que assisteix al centre, i comproven que estan bé”, explica. També ha il·lustrat la part més mèdica de Baluard, que és el control del que s’anomena parafernàlia, és a dir, les xeringues. En aquesta fase, els professionals miren que estigui en bones condicions i que la droga que s’ofereix sigui el menys nociva possible.
Finalment, la fotògrafa apunta que el consum de drogues és un tema encara ocult a la ciutat i molt estigmatitzat, en part pel discurs general que ofereixen els mitjans de comunicació: “S’ha retratat de manera esbiaixada, ja que quan se’n parla és des del victimisme i perquè hi ha un desastre”, lamenta.
Laia Abril: “El consum de drogues s’ha retratat de manera esbiaixada”
En total l’exposició ofereix 13 projectes fotògrafics, i alguns fílmics. Els fotògrafs implicats són Bleda i Rosa, Gilbert Fastenaekens/Brigitte Van Minnenbruggen, Raquel Friera/Creadoness Textil, José Luis Guerin, Manolo Laguillo, Pilar Monsell, Mabel Palacín, Pedro G. Romero, Carmen Secanella, Jorge Yeregui i els esmentats Gregori Civera, Laia Abril, Manolo Laguillo i Gilbert Fastenaekens.
Aquesta exposició ha estat produïda en col·laboració amb el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Foment de Ciutat SA i l’Institut de Cultura de Barcelona en el marc del Pla de Barris 2021-2024 de l’Ajuntament de Barcelona.
Una de les sales de l’exposició. Foto cedida
